Rutines i hàbits

A pocs dies de l’inici de curs, cal que aprofitem bé les últimes estones de vacances amb la nostra família però no podem oblidar que hem de començar a preparar-nos per la tornada!

I com ho hem de fer?

Cal que ens anem adaptant a les rutines que ens esperen els pròxims mesos. Tornar a la rutina no ha de ser dolent, de fet moltes vegades ens fa la vida més fàcil i organitzada, així mateix ho hem de transmetre als nostres fills.

Els primers dies pot ser difícil matinar, així que resulta convenient començar a “practicar”: aixecar-nos una mica més d’hora alguns dies abans del primer dia d’escola per no arriscar-nos a arribar despentinats, a mig esmorzar i amb lleganyes als ulls ( i amb els pares a punt de patir un atac d’ansietat…).

L’adaptació, per a pares i per a nens, requereix el seu temps i el seu procés i hauria de ser més o menys a mida de cada petit personatge i de la seva família.

Les rutines que anirem establint dia a dia ajudaran als nostres fills a preveure i anticipar les accions en un espai i temps concret. A més, recordem que les rutines són bàsiques per tal de desenvolupar els seus hàbits d’autonomia personal.

Les claus a recordar per sortir-nos-en amb èxit són:

previsió – planificació – calma – paciència

font

A partir de l’establiment de rutines podrem crear hàbits en la família que milloraran el nostre dia a dia i segur que ens faran sentir més feliços.

4 Hàbits IMPRESCINDIBLES per tenir un bon dia:

1) Aixecar-se d’hora: tenir temps per dutxar-se, canviar-se, esmorzar i anar a l’escola i a la feina a un ritme normal, sense pressa, ens ajudarà a començar el dia amb millors ànims.

2) Esmorzar amb força: esmorzar bé ens donarà l’energia necessària per fer front a totes les activitats del dia. És bàsic!

3) Practicar exercici: Dedicar un temps del dia per a fer esport ens ajudarà a tenir una ment més tranquil·la i oberta, fent que acceptem amb més ganes noves situacions i afrontem millor tot el que ens vagi sorgint.

4) Seleccionar els millors moments del dia: Abans d’anar a dormir, selecciona el millor que t’ha passat durant el dia per tal de marxar a dormir amb un somriure i agafar el següent dia amb més ganes. Cada dia té coses bones però sovint ni ens hi fixem!

És important aprofitar al màxim cada dia, fer tot el que es tenia planejat i treure suc a totes aquelles possibilitats que ens envolten.

La tornada a la rutina és dura, però plantejada des d’aquest punt de vista, serà molt millor!

Ajuts per a alumnes amb necessitat específica educativa

Família,

això us pot resultar molt interessant.

Actualment està obert el termini per presentar la sol·licitud d’Ajuts per a alumnes amb necessitat específica  de suport educatiu.

A qui va dirigit? A tots aquells alumnes d’educació infantil, primària, ESO, Batxillerat, cicles formatius, … que presenten una necessitats específica de suport educatiu derivada de discapacitat o trastorn greu de la conducta (inclosos els alumnes amb TDAH) o a causa de les seves elevades capacitats intel·lectuals (superdotació).

Si creieu que el vostre fill pot tenir una necessitat educativa específica que requereix un suport educatiu podeu optar a aquest ajut que s’ofereix pel present curs 2013-2014. Gràcies a aquests Ajuts des del nostre Centre podem donar suport als infants que més ho necessiten.

El termini per presentar la sol·licitud és del 20 d’agost al 30 de setembre de 2013 i trobareu més informació a la web de Gencat en aquest enllaç: Ajuts suport educatiu

Si teniu qualsevol dubte sobre aquest tràmit només ens ho heu de fer saber i us ajudarem en tot el procés. Poseu-vos en contacte amb nosaltres al 977.34.24.14 o info@centredau.com

Moltes famílies no coneixen aquest recurs, us ho explicarem.

Endavant!

Els nostres quadradets

Hola!

Hi ha un vídeo que al nostre Centre no ens cansem de mirar, Por cuatro esquinitas de nada és una gran història que avui volem compartir amb tots vosaltres.

 

El quadradet juga amb les seves amigues les rodones… quan és l’hora de marxar el quadrat no pot anar amb elles!

No passa per la porta perquè és rodona. Li agradaria entrar a casa però no pot. Intenta canviar de forma, però segueix sense poder entrar.
Li diuen: Sigues rodó! El quadradet ho intenta amb totes les seves forces però no pot… El quadradet mai podrà ser rodó ni té perquè ser-ho, ell és un quadradet!

No li podem tallar els costats per fer-lo rodó, li faria mal. Després de molt pensar, en llargues reunions, les rodones s’adonen que no és el quadradet que ha de canviar, és la porta! Fent uns petits canvis, el quadradet pot entrar a casa amb tots els altres!

Com poden resumir tres minuts de vídeo unes idees tan importants? I per què ens costa tant entendre-ho?

Nosaltres treballem amb tots aquests quadradets i ens agrada que siguin així, farem les portes de la mida que faci falta i els ajudarem a que puguin arribar fins allà on es proposin!

 

Taller en família: La carmanyola saludable

Avui us presentem un taller en família que estem preparant pel proper dissabte 6 d’octubre al Centre DAU.

Ens fa especial il·lusió començar els tallers en família dels dissabtes amb el taller la Carmanyola saludable.

Per què? Doncs perquè és un taller que s’inclou en el nostre projecte “Nens en Moviment”, on conjuntament amb la Dietista- Nutricionista Rosa Baró, promovem un estil de vida saludable pels més petits i com és aquest cas, per a tot la família.

Som molt conscients que el temps de menjador escolar és també temps educatiu i que les retallades mai haurien d’arribar a afectar aquests espais, però la realitat tristament és aquesta i el que menys volem és que en surtin perjudicats els infants. I és el que pot passar si no mengen bé i de manera saludable als migdies.

L’obesitat infantil és un problema que cada any creix més i hem d’evitar que amb aquest canvi encara vagi més en augment. No podem caure en el recurs fàcil d’entrepans o pasta dia sí, dia també perquè és el que li agrada als nens, evitant o oblidant la fruita i la verdura… Hauran de menjar de tot i la nostra feina és pensar com els ho podem facilitar.

Perquè ens preocupa molt que per un tema econòmic es posi en joc la salut i l’alimentació dels més petits quan s’han de quedar a menjar a les escoles. A grans problemes, grans solucions. I nosaltres volem veure la part més positiva d’aquest canvi per tal que els nens puguin presumir de portar la carmanyola més “xula” de tota la classe i els pares i mares presumeixin de saber fer grans menús pels seus fills.

Què farem? Com bé diu el nom es tracta d’un taller en família, per tant us esperem a pares/mares i infants, perquè pensem que la implicació per totes les parts és important. Mentre els pares i mares aprenen a dissenyar i planificar menús saludables per a tota la setmana, els infants estaran ben entretinguts personalitzant una carmanyola molt divertida. Tenim preparat un gran truc perquè s’acabin tot el que hi ha dins de la carmanyola! Per acabar el taller elaborarem entre tots una recepta per emportar cap a casa que us farà quedar amb la boca oberta. Ja us avancem que una carmanyola avorrida tindrà poc èxit amb els més petits, així que hem fet nostre el lema d’imaginació al poder!

Si voleu més informació i els detalls específics d’aquest taller els trobareu al blog de Nens en Moviment.

El dolor silenciós #bullying

Jo no sóc forta, sóc fràgil…

Aquesta és una de les frases que podreu veure en el següent vídeo, forma part del treball de recerca de batxillerat de la Carla Herrero, i ens fa viure la realitat de l’assetjament escolar, del bullying. És important que li dediqueu uns minuts:

El treball de la Carla ha guanyat el premi de recerca del Consell Social de la Universitat de Girona en la categoria de temàtiques relacionades amb la joventut.

La pròpia Carla va viure assetjament en els principis de la seva adolescència; en aquest treball es mostra ella mateixa i altres joves, per tal de fer-nos reflexionar sobre les difícils situacions en què es poden trobar alguns nens i adolescents del nostre voltant. Potser ens els podem prendre seriosament.

Moltes vegades només reben crítiques per part de la família o entorn pel seu comportament i no ens aturem a reflexionar com es poden sentir. No ha de ser dur sentir-se tan perdut? No és increïble que no tinguin la suficient confiança amb les persones més properes ni per explicar com es senten? Alguna cosa no estem fent bé.

No és just que els nostres joves passin por, que no trobin el lloc on expressar-se tal com són, que perdin fins i tot les ganes de viure. Aquesta no deixa de ser una nova mostra que no estem anant tots a una per canviar-ho. Centres educatius, famílies, professionals de la salut, hi ha la suficient comunicació? Sabem detectar el malestar dels joves? Els intentem comprendre? Penso que no ho fem bé en tots els casos, si fos així, no hauríem llegit els missatges d’aquest vídeo.

Que ens serveixi aquesta reflexió d’avui per despertar les consciències més adormides. No girem la cara a la realitat. Prou de queixar-nos, prou de passar-nos la pilota i pensem què és el que està passant al nostre voltant amb aquests joves que són el nostre futur.

I donem l’enhorabona a la Carla per haver fet visible el patiment de molts d’aquests joves, encoratjant-la en el seu primer curs com a estudiant del Grau en Psicologia, comença la carrera amb molt bon peu, sense cap dubte.

Si voleu conèixer més coses de la seva història us adjunto un article recent de La Vanguardia.

STOP BULLYING.

The silent pain.

Trastorn per dèficit d’atenció: reflexions

Comencem pel començament…

Què és el TDAH? Estem parlant d’un trastorn per dèficit d’atenció que es pot presentar amb o sense hiperactivitat.

I què pot comportar? Dificultats de relació amb la família, en la interacció social, problemes de comportament, baix rendiment escolar, malestar emocional en l’infant, acompanyat de baixa autoestima, entre d’altres.

No, no és una malaltia inventada. No hi ha intenció de crear nous trastorns, ni de medicalitzar més del necessari. Hi ha la intenció de delimitar, reconèixer i posar nom a les dificultats que algunes persones tenen amb la finalitat de donar una resposta adaptada a les mateixes.

No tots tenim TDAH. Es tracta d’un conjunt de símptomes que han d’estar presents per tal de poder-ho diagnosticar. No cal crear cap alarma, amb algun dels símptomes aïllats no tenim aquest trastorn. Hi ha uns criteris diagnòstics clars i unificats, fins al moment exclusivament clínics, per tal de reconèixer el trastorn en els casos que es dóna.

La clau està en que actuem tots plegats: infants, família, escola i professionals clínics (psicòlegs i psiquiatres).

No reconèixer l’existència de la malaltia no ajuda. Imaginem una persona que té anèmia, no ens faríem anàlisis en primer lloc per detectar-la i després saber com l’hem de tractar? Algú no voldria fer-se aquests anàlisis, no volem saber què tenim? És millor continuar actuant com si res? La detecció és el primer pas.

Drets d’imatge: Lluna, una gran artista.

A vegades sento: “Ara se’n diagnostiquen més perquè està de moda”. Els professionals no entenem de modes. S’han de diagnosticar els casos que existeixen, simplement. Estem parlant aproximadament d’un 5% dels infants. I actualment tenim millors diagnòstics perquè tenim millors mitjans, a més per sort, és un àmbit en que es continua estudiant i avançant dia a dia. Com deia, un bon diagnòstic ens serveix per saber com actuar. No puc entendre cap altre interès que aquest, sobre-diagnosticar no beneficia a ningú.

“Una vegada diagnosticat estarà marcat per a tota la vida i ja no en podrem treure res de bo”. Justament al contrari. En la majoria dels casos estem parlant de nens i nenes intel·ligents amb una energia que simplement s’ha de saber canalitzar i aprofitar de la manera més adequada.

Quin és el major risc per a aquests infants? No tenir una bona adaptació. Ens agradi o no, totes les persones ens hem d’adaptar a l’entorn on vivim, hem d’encaixar. Ells també, tenint present que tenen majors dificultats per seguir el ritme a l’escola ens hem d’esforçar ja que sabem que hi ha un risc molt superior que no acabin els estudis. Però amb seguiment és possible que arribin fins on es proposin. Entra aquí també en joc un element molt afectat en aquests infants com és la seva autoestima.

L’adolescència també és una altra etapa on cal fer un bon seguiment per evitar conductes de risc, no desitjables. No s’hi val a badar. Són aquests moments claus on hem d’actuar.

I quin és el seu tractament? Tenim present que és un trastorn neurobiològic. Per tant, la combinació de la psicofarmacologia ben controlada, més la intervenció psicològica cognitiu – conductual en l’infant, psicopedagogia en l’aprenentatge i al centre educatiu, suport a la família. No hi ha més secret que el treball en equip de tots els implicats, és un gran esforç, segurament més que en altres casos, però amb constància obtindrem grans millores.

Aquest és el tractament amb més evidències científiques que hi ha, estem tenint bons resultats però no hi ha miracles, no hi ha receptes màgiques, hi ha esforç i treball per a millorar cada dia.

Per aquells que no l’hagueu vist, us deixo l’enllaç del reportatge d’ahir del 30 minuts “Un toc d’atenció”, nosaltres continuarem treballant amb aquestes petites “cues de sargantana“.

 

 

Posa un Roald Dahl al teu cap de setmana! #llegim

Arriba el cap de setmana i tenim un munt d’hores per davant… comença a fer-se fosc més aviat, no fa tanta calor, hem de començar a fer-nos a la idea que ha començat de nou l’escola… En fi, no li donem més voltes!

Què us semblaria si us recomanem que passeu per la biblioteca, una visita a la llibreria o busqueu eBooks d’en Roald Dahl? Sabeu qui és?
Ahir, 13 de setembre, data del seu naixement, es va celebrar el Dia de Roald Dahl al Regne Unit. I nosaltres no podem ser menys!

Llibres tan fantàstics com Matilda, Charlie i la fàbrica de xocolata, James i el préssec gegant, Les Bruixes, són algunes de les seves obres més populars.

Algunes també les trobarem en pel·lícula però us haureu fixat que l’entrada que estic fent porta la paraula #llegim, així que seria bo no quedar-nos només amb la peli… no és el mateix i ho sabeu.
Siguis gran, petit o, encara millor, grans i petits junts podeu investigar més sobre aquest autor i les seves obres, no us deixaran indiferents.

Per començar us deixem un vídeo que han fet des de la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils on ens n’expliquen més coses i ens recomanen una lectura seva. I estigueu alerta al bloc d’aquesta Biblioteca i a l’equip tan eixerit que hi ha darrera que tenen un canal a youtube amb vàries recomanacions molt interessants.

Dilluns passarem llista, a veure què heu descobert.

Bon cap de setmana!