Com fer un bon ús de la tecnologia

Sembla que ens tornem a situar en dos extrems oposats: famílies que creuen que han de viure apartats de les “noves” tecnologies, considerant-les fins i tot perilloses, i aquelles famílies que tenen la por de criar un orfe digital si no estan una gran quantitat d’hores al dia entre tablets, ordinadors i mòbils.

De nou haurem de cercar el punt intermedi. Com en altres àmbits dels quals ja hem parlat, els pares i els educadors han d’acompanyar els nens en l’ús i aprenentatge de les tecnologies.

Per exemple, si parlem de jugar, a través de les tecnologies trobarem opcions que permeten interactuar, pensar i generar espais de col·laboració i aprenentatge.

Hem d’assumir que la tecnologia forma part de la nostra vida i per tant no podem estar-ne desvinculats; és la nostra realitat.

 

Hi ha factors com la immediatesa en la informació, la bona qualitat de les imatges o la facilitat d’ús que propicien que els nens i els adults s’enganxin a aquestes tecnologies amb facilitat. El perill no rau en el seu ús, sinó en un consum excessiu i abusiu que pot provocar problemes d’atenció, trastorn d’aprenentatge, dificultats per establir relacions o,  fins i tot, casos d’addiccions.

Així doncs, no es tracta de frenar la curiositat dels més joves, però entre la manca d’estímuls i la saturació s’ha de trobar un punt d’equilibri i seny.

Com fer un bon ús de les pantalles?

• Limitar el temps que els més petits passen amb la tecnologia amb la finalitat d’establir rutines i hàbits. Malgrat que poden tenir un ús educatiu i beneficiós en la seva estimulació cognitiva, és important saber que cal evitar una sobre estimulació.
• Acompanyar els nens en l’ús de les tecnologies.
• Dedicar estones a jugar i veure pel·lícules amb els nens, parlar i comentar en veu alta allò que succeeix a les pantalles.
• Seleccionar aplicacions basades en jocs divertits, senzills i motivadors, que els permetin crear i recrear escenaris de la vida quotidiana.
• Cal anar explicant com funcionen les tecnologies que cada cop faran servir més per treballar i aprendre amb elles.
• A mesura que van creixent, iniciar-los en idees clau sobre la seguretat a la xarxa.
• En cap cas, l’ús de les noves tecnologies ha de substituir la lectura d’un conte o un llibre.

No oblidem mai que els adults som els models a imitar, i per tant, serà important l’ús que fem de les tecnologies, per donar exemple en el nostre dia a dia. 

Connectem amb els nostres fills?

Sovint, no és gens fàcil establir una bona comunicació amb algú altre, potser perquè ningú ens ho ha ensenyat o bé perquè poden sorgir diferents dificultats per expressar-nos o fer-nos entendre.

Cada situació, gest, paraula i, fins i tot, silenci forma part del que pensem i sentim sobre el món que ens envolta. És mitjançant aquesta comunicació que ens entenem amb els altres.

Així doncs, gaudir d’una bona comunicació amb els fills serà la millor eina que tenim com a pares i mares.

Us oferim una sèrie d’estratègies de comunicació que ens poden ajudar a “connectar” amb els nostres fills:

• Cal escollir el moment i les paraules adequades per parlar; sense espectadors i adaptant-nos a l’edat de l’interlocutor.
• Hem de donar oportunitats perquè manifestin el seu desacord i així aprenguin que hi ha diferents punts de vista i que en moltes ocasions s’ha de negociar.
• No ens quedem només amb allò que ha dit o fet, sinó que intentem entendre els seus motius i anem més enllà.
• Sempre “amb ells no contra ells”: una actitud cooperadora i oberta a l’intercanvi d’opinions ens ajudarà a crear un vincle més estret.
• Busquem solucions més que problemes: davant d’un comportament negatiu, és millor implicar-los en què busquin una solució de manera activa i positiva que no centrar-se en retrets i recriminacions.
• Prestem atenció als signes no verbals, com ara als gestos, al to de veu, la mirada… ens ajudarà a saber si estan nerviosos, incòmodes, etc.
• Persuadim amb arguments lògics i ben raonats fent que siguin ells qui decideixin la utilitat d’aquests.
• Parlem més sovint “des del cor”: hem de ser capaços de manifestar les nostres emocions i sentiments sense pors ni angoixes, per així focalitzar la nostra atenció cap als valors positius.

Tot això ens ajudarà a viure amb els nostres fills de forma més positiva, trobant un nou lloc des d’on acompanyar-los i amb una millor comunicació.

Com planificar i crear hàbits d’estudi

Els hàbits d’estudi són un dels millors i més potents exemples de l’èxit acadèmic.

Conèixer i entrenar-se en aquests, facilita l’habilitat per aprendre i per treure el màxim profit per així aconseguir el millor rendiment en la formació acadèmica.
Per dur a terme aquesta activitat però, s’ha de tenir en compte i executar una molt bona planificació, ja que ens ajudarà a la creació de l’hàbit (com ja vam parlar en aquesta entrada) i a la concentració, a portar l’estudi més agradable i eficaç fent que no se’ns acumuli el treball a l’últim moment i a rectificar si es considera necessari.

Com ha de ser aquesta planificació?
– Personal: ha de ser alguna cosa pròpia, elaborada pel mateix alumne/a.
– Senzilla i realista: adaptada a les possibilitats i limitacions personals, que sigui útil.
– Flexible: que es pugui alterar i canviar davant d’imprevistos.
– Rectificable: ajustar-la a la realitat fent que sigui orientadora a l’alumne/a.
– Escrita: per clarificar idees, fixar-la a la ment, col·locar-la a la vista i prop del lloc d’estudi i per reforçar el compromís personal.

A més, per poder complir els objectius proposats hem d’organitzar el temps d’estudi, de manera que ens doni confiança i seguretat en un mateix.

Per això, s’ha de tenir en compte:
– Estudiar cada dia al mateix espai a la mateixa hora.
– Buscar l’hora on rendeixi més.
– Posar l’ordre d’estudi de cada matèria d’acord a la corba de treball (nivell de concentració i grau de dificultat).
– Tenir a mà tot el material necessari.
– Introduir petits descansos després de cada període.
– Concretat què s’ha d’estudiar en cada període.
– Buscar un lloc còmode i ampli, silenciós i amb llum.
– Ventilar l’habitació regularment.

Una vegada realitzat el temps d’estudi, s’ha de seguir i revisar la planificació periòdicament per tal d’introduir correccions si són necessàries.

Ara ja estem preparats per començar un nou curs, endavant!

Estimulació Cognitiva en Adults

La intervenció cognitiva en els adults abasta tots els aspectes de la persona: el seu estat d’ànim, el seu estat cognitiu i l’àmbit conductual.

Realitzant una avaluació de l’estat emocional, cognitiu, conductual i el seu nivell de relació social, podem establir un pla de treball personalitzat i individual amb la persona. Amb aquest pla, podem estimular les seves capacitats mentals, afavorir la seva autonomia personal, fomentant així el manteniment de la seva identitat i augmentant el seu estat d’ànim.

Per tant, caldrà reforçar, preservar, potenciar i aconseguir una millora en el rendiment de les següents capacitats cognitives:

• Memòria (treballant els diferents components):
  • Memòria immediata
  • Memòria recent
  • Memòria de treball
  • Memòria semàntica
• Atenció i concentració:
  • Tasques d’atenció focal
  • Atenció sostinguda
  • Atenció selectiva
  • Inhibició
• Pràxies:
  • Praxis constructiva gràfica – dibuix
  • Exercicis de coordinació visual i lineal
  • Reforçar la motricitat fina
  • Praxi constructiva manipulativa
• Càlcul:
  • Resolució d’operacions aritmètiques
  • Càlcul mental
  • Classificació
  • Reconeixement
  • Seriació
  • Resolució de problemes
• Lectura i escriptura:
  • Entrenar la capacitat lectora
  • Comprensió escrita
  • Comprensió verbal
  • Fluïdesa lectora
  • Verbalització
  • Grafomotricitat
  • Producció escrita
• Llenguatge:
  • Fonologia
  • Lèxic
  • Lèxic – semàntic
  • Sintàctic
• Gnosia:
  • Reconeixement d’estímuls visuals
  • Percepció i organització espacial
  • Discriminació perceptiva

L’objectiu d’aquesta estimulació és afavorir la qualitat de vida de la persona i del seu entorn familiar, treballant de manera específica les necessitats de la persona, per així obtenir uns bons resultats.

Com podem motivar als nostres fills i filles?

Coincidint que aquest trimestre estem desenvolupant un projecte motivacional al centre, volem parlar-vos sobre la motivació i com, des de casa, es pot treballar amb els infants.

Què és la motivació?

La motivació és l’interès que posa una persona en aconseguir un objectiu.

No és directament observable, sinó que s’ha de jutjar per les accions que realitza o les expressions que té aquesta en cada persona.

Segons el grau de motivació, una persona pot tenir:

– Grau baix: rebuig actiu o descontentament cap a una activitat o situació.
– Grau mitjà: motivació externa (es mou per aconseguir una recompensa o per por al càstig).
– Grau alt: motivació interna (motius que sorgeixen d’un mateix).

El grau de motivació d’un infant dependrà de tres factors: el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament personal i el context.

És, en aquest últim, on nosaltres des de casa podem donar un cop de mà.

Com podem augmentar la motivació dels nostres fills/es?

Aquí us deixem algunes pautes que podeu treballar des de casa:

– Potenciar el reforç positiu: donar indicacions i valoracions positives, encara que el resultat no hagi estat bo o exactament com nosaltres esperàvem.

– Mostrar interès per les tasques de l’infant.

– Explicar experiències d’èxit o positives relacionades amb les tasques.

– Establir un sistema de recompenses basat en les prioritats i necessitats de l’infant.

– Ajudar a organitzar la feina en petits objectius diàriament.

– Sempre establir objectius mínims i assequibles.

En seguirem parlant, és un tema que dóna per molt, de moment, si teniu qualsevol dubte, ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres.

Alumnes amb Altes capacitats

Com són els alumnes amb altes capacitats? 

Parlem d’alumnes que presenten unes capacitats cognitives més elevades de l’habitual, en relació a la seva franja d’edat. Es poden trobar en nens i adolescents de tots els grups culturals, en tots els nivells socials i en tots els àmbits de l’activitat humana.

Representen entre un 4% – 6% de la població escolar.

Podem distingir tres perfils diferenciats dins dels alumnes amb altes capacitats:

• SUPERDOTACIÓ: Tots els recursos intel·lectuals presenten un nivell elevat de raonament lògic i de creativitat, bona gestió de la memòria i de la captació de la informació (gestió perceptual). Aquests elements es manifesten en un bon raonament verbal, raonament matemàtic i aptitud espacial.

• TALENT: L’alta capacitat es mostra en un àmbit específic, presentant una aptitud elevada en un àmbit o tipus d’informació o de processament: talent verbal o matemàtic, lògic o creatiu. En altres àrees poden presentar nivells normals i, fins i tot, baixos.

• PRECOCITAT: Fa referència a aspectes evolutius, ja que implica un ritme de desenvolupament més ràpid, però no l’assoliment de nivells de desenvolupament superiors. Acabada la maduració, la capacitat intel·lectual és normal.

Com podem detectar un alumne amb altes capacitats? 

Les recents investigacions afirmen que la intel·ligència és complexa, que hi ha moltes variables que hi poden incidir (podeu llegir el nostre article sobre les intel·ligències múltiples). Per tant, per mesurar-la cal tenir en consideració diversos criteris, no només la mesura del quocient intel·lectual (QI).

Hi ha una falsa creença que els alumnes amb altes capacitats no necessiten cap tipus d’intervenció o recursos, ja que compten amb unes capacitats majors a la resta dels alumnes, però és un greu error. Estem davant d’un grup amb Necessitats Educatives Especials i com a tal, cal tenir-los en consideració.

Serà necessari un diagnòstic complet per part d’un professional però alguns trets que us poden servir per detectar si el vostre fill o alumne podria tenir altes capacitats són:

– Mostra respostes notablement elevades o el potencial per a aconseguir-les, comparat amb altres infants de la mateixa edat, experiència o entorn.

– Té alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives i/o artístiques.

– Destaca en matèries acadèmiques específiques.

– Pot mostrar una capacitat excepcional per al lideratge.

 

Com hem d’actuar?

Aquestes característiques que acabem de comentar, inicialment positives, poden suposar una mala adaptació escolar, per tant les seves notes podrien ser baixes a causa d’una desmotivació o falta d’interès pels aprenentatges que se li ofereixen. Es calcula que entre un 65% – 80% dels superdotats fracassen a l’escola o no arriben a integrar-se de manera adequada al sistema.

Per tant, cal adaptar-nos a les característiques individuals a partir de l’atenció personalitzada d’aquests alumnes partint de les seves capacitats i interessos.

Parlem de mesures d’enriquiment curricular, no de donar més feina o avançar cursos sense sentit. Adaptar el mètode d’aprenentatge, treballar les intel·ligències múltiples i incorporar la creativitat com a recurs indispensable.

Per altra banda, durant tot aquest procés d’adaptació serà bàsic un suport emocional per tal que aquests infants no es sentin diferents i rebutjats pel seu entorn.

 

Font: Informe National Excelence: A Case for Developing America’s Talent

De qui depèn l’educació dels infants?

Iniciat el curs escolar, un any més ens preguntem: de qui depèn l’educació dels nostres infants i joves?

La resposta clara és que depèn de tothom! Aquest “tothom” el podem distribuir en 4 grans grups:

1- La família: és el primer i més important, hauríem de tenir-ho claríssim, tot i que sovint no ho sembla… Qui sabrà educar millor que la persona que viu el dia a dia amb un nen o nena? Per tant, la base de tota educació parteix i es manté des de la família, començant per la tasca fonamental de la transmissió dels valors.

2- Escola: tenim clar que l’educació que es proporciona des de l’escola és molt important, però compte! No es pot pensar que l’educació només és cosa de l’escola i així la família se’n desentén. L’escola mai podrà substituir la funció educativa de la família. A l’escola, a part de tots els coneixements, els infants aprenen a conviure en un grup fora del seu entorn més proper, socialitzar-se, relacionar-se entre els iguals, … aspectes bàsics pel seu futur.

3- Cercle de relació del nen/a: parents, veïns, amics, grup social en el qual es mou. Aquest tercer grup pren especial importància a partir de l’adolescència. Els grups d’amics seran llavors un dels espais més importants per ells, el valor de l’amistat, la pertinença a un grup els ajuda a crèixer en aquesta etapa.

4- Societat: Aquest serà el grup més ampli, que pot incloure des de l’educació que de manera informal ens arriba a través dels mitjans de comunicació, esdeveniments musicals o culturals, la moda i les tendències, … Seran els elements d’aquest grup els que marcaran les característiques de cada generació.

Així doncs, tots els que en aquest moment esteu llegint-nos penseu que segurament formareu part de més d’un dels grups esmentats i que per tant, no cal que sigueu mestres per dedicar-vos a l’educació, de fet, com veieu, tots ens hi estem dedicant!

No s’hi val a mirar-nos-ho de lluny, necessitem la implicació de tots per obtenir un futur millor a través de l’educació.

Intel·ligències múltiples

Què són les Intel·ligències Múltiples? Tradicionalment s’havia considerat que la intel·ligència era un element únic, valorat a través d’una puntuació, el CI (Coeficient Intel·lectual).

Actualment els estudis més recents, iniciats per Howard Gardner, ens indiquen que hi ha diversos tipus d’intel·ligència que tots tenim desenvolupats en major o menor grau. És a través de la combinació d’aquestes intel·ligències que som més competents en unes tasques o en altres.

Quines són?

• Intel·ligència Lingüística: Capacitat especial cap al llenguatge escrit i parlat, capacitat per aprendre idiomes i fer servir el llenguatge per assolir determinats objectius. La trobem especialment potenciada en escriptors, poetes, advocats, oradors, periodistes, … 

• Intel·ligència Logicomatemàtica: Capacitat d’analitzar problemes d’una manera lògica, de realitzar operacions matemàtiques i dur a terme investigacions d’una manera científica. Desenvolupada en matemàtics, científics, enginyers, comptables, …

• Intel·ligència Cinestèsica-Corporal: Capacitat de fer servir parts del propi cos o la seva totalitat per tal de resoldre problemes o crear productes. Molt present en ballarins, actors, artesans, esportistes, … 

• Intel·ligència Musical: Capacitat d’interpretar, compondre i apreciar pautes musicals. En compositors, músics, mestres, … 

• Intel·ligència Visual-Espacial: Capacitat de reconèixer i manipular pautes en diferents espais. Pilots, escultors, arquitectes, decoradors, cirurgians, … 

• Intel·ligència Naturalista: Capacitat per observar i entendre el món natural. Exemples com biòlegs, forestals, veterinaris, …

• Intel·ligència Interpersonal: Capacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos dels altres, facilitant el treball en grups de persones. Exemples com psicòlegs, venedors, mestres, metges, …

• Intel·ligència Intrapersonal: Capacitat de comprendre’s a un mateix, de crear-se un model fidel de si mateix i fer servir aquesta informació per regular la pròpia vida. Filòsofs, religiosos, … 

La nova perspectiva de les intel·ligències múltiples ens obre un gran ventall de possibilitats per poder treballar a partir d’una educació molt més individualitzada. Sabem que no tothom aprèn de la mateixa manera, ni té els mateixos interessos i motivacions, així que és imprescindible poder-nos adaptar a les característiques de cada infant per tal que l’educació sigui realment exitosa.

Aquest és el futur cap a on hem d’encaminar tot el nostre treball.

Dificultats en matemàtiques? La discalcúlia

En una entrada anterior us parlàvem de la dislèxia. Parlem avui del que podríem considerar el seu equivalent en l’àrea de les matemàtiques: La discalcúlia.

Què és la discalcúlia? És una dificultat d’aprenentatge específica de l’àrea matemàtica. Condiciona la capacitat per a adquirir habilitats aritmètiques com: manipular nombres, realitzar operacions, resoldre problemes, …

Quina és la seva causa? No té relació amb una manca d’intel·ligència i no es deu a una escolaritat inadequada o un entorn socioeconòmic pobre. Es considera que té una base genètica.

Afecta aproximadament a un 5% de la població escolar.

Senyals d’alerta que ens poden ajudar a detectar la discalcúlia: 

– Absència d’aritmètica bàsica. Dificultat per aprendre operacions numèriques i procediments. 

– No es poden deixar d’utilitzar els dits per a comptar.

– Es cometen errors a l’escriure o llegir nombres (confondre desenes, centenes, sempre falten o sobren zeros…).

– En les operacions no es col·loquen els dígits correctament en columnes.

– Dificultats per memoritzar les taules de multiplicar i fórmules matemàtiques.

– Gran dificultat en el càlcul mental i automàtic.

– Presenten dificultats per entendre conceptes relacionats amb el temps: dies, setmanes, mesos, mitjos, quarts, … Dificultats per a utilitzar adequadament el rellotge, el calendari o els diners.

– Dificultats relacionades amb l’orientació espacial.

– Dificultat en la recuperació de la informació apresa anteriorment en la matèria.

– Utilització d’estratègies ineficaces per a la resolució d’operacions o problemes.

Tots aquests aspectes, poden provocar un baix rendiment escolar. Tampoc podem oblidar l’ansietat que pot generar-se en els infants davant les tasques o activitats relacionades amb l’àrea de les matemàtiques, la qual es podria arribar a generalitzar a altres matèries o a l’escola en general. És per aquest motiu que quan abans es detecti aquesta dificultat, més fàcil serà intervenir-hi.

fontimatge

Coneixent l’Asperger

Cada 18 de febrer es celebra el Dia Internacional del Síndrome d’Asperger.

Ens unim en aquesta diada per parlar-ne amb tots vosaltres compartint les seves característiques principals amb l’esperança que deixi de ser un dels “grans desconeguts” a la nostra societat.

Seguint els Criteris diagnòstics de la CIM-10 * el trastorn d’Asperger presenta:

1. Absència de retard clínicament significatiu del llenguatge o del desenvolupament cognitiu. Per al diagnòstic es requereix que l’infant als 2 anys hagi pogut pronunciar paraules soltes i com a mínim als 3 anys faci servir frases aptes per a la comunicació. Les capacitats que permeten una autonomia, un comportament adaptatiu i la curiositat per l’entorn han d’estar al nivell adequat per a un desenvolupament intel·lectual normal. Tot i això, els aspectes motors poden estar d’alguna manera endarrerits i són freqüents els moviments matussers (tot i que no són necessaris per al diagnòstic). És freqüent la presència de característiques especials aïllades, sovint en relació amb preocupacions anormals, tot i que no es requereixen per al diagnòstic.

2. Alteracions qualitatives en les relacions socials recíproques (de l’estil de l’autisme).

3. Interès inusualment intens i circumscrit o patrons de comportament, interessos i activitats restringides, repetitives i estereotipades, amb criteris semblants a l’autisme, tot i que en aquest quadre són menys freqüents els manierismes i les preocupacions inadequades amb aspectes parcials dels objectes o amb parts no funcionals dels objectes de joc.

4. No es pot atribuir el trastorn a altres tipus de trastorns.

Encara avui l’Asperger és un gran desconegut. La majoria de les persones  no saben què és ni n’han sentit a parlar mai. Fins i tot entre col·lectius com el mèdic i l’educatiu, que n’haurien d’estar al corrent per detectar-lo i tractar-lo, no hi ha la informació que caldria. Avui és un bon dia per començar a canviar aquesta situació.

* La CIM-10 és la classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut, 10a revisió (CIM-10), és la traducció al català de la International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems, Tenth Revision (ICD-10), de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

fontimatge1 fontimatge2