Com fer un bon ús de la tecnologia

Sembla que ens tornem a situar en dos extrems oposats: famílies que creuen que han de viure apartats de les “noves” tecnologies, considerant-les fins i tot perilloses, i aquelles famílies que tenen la por de criar un orfe digital si no estan una gran quantitat d’hores al dia entre tablets, ordinadors i mòbils.

De nou haurem de cercar el punt intermedi. Com en altres àmbits dels quals ja hem parlat, els pares i els educadors han d’acompanyar els nens en l’ús i aprenentatge de les tecnologies.

Per exemple, si parlem de jugar, a través de les tecnologies trobarem opcions que permeten interactuar, pensar i generar espais de col·laboració i aprenentatge.

Hem d’assumir que la tecnologia forma part de la nostra vida i per tant no podem estar-ne desvinculats; és la nostra realitat.

 

Hi ha factors com la immediatesa en la informació, la bona qualitat de les imatges o la facilitat d’ús que propicien que els nens i els adults s’enganxin a aquestes tecnologies amb facilitat. El perill no rau en el seu ús, sinó en un consum excessiu i abusiu que pot provocar problemes d’atenció, trastorn d’aprenentatge, dificultats per establir relacions o,  fins i tot, casos d’addiccions.

Així doncs, no es tracta de frenar la curiositat dels més joves, però entre la manca d’estímuls i la saturació s’ha de trobar un punt d’equilibri i seny.

Com fer un bon ús de les pantalles?

• Limitar el temps que els més petits passen amb la tecnologia amb la finalitat d’establir rutines i hàbits. Malgrat que poden tenir un ús educatiu i beneficiós en la seva estimulació cognitiva, és important saber que cal evitar una sobre estimulació.
• Acompanyar els nens en l’ús de les tecnologies.
• Dedicar estones a jugar i veure pel·lícules amb els nens, parlar i comentar en veu alta allò que succeeix a les pantalles.
• Seleccionar aplicacions basades en jocs divertits, senzills i motivadors, que els permetin crear i recrear escenaris de la vida quotidiana.
• Cal anar explicant com funcionen les tecnologies que cada cop faran servir més per treballar i aprendre amb elles.
• A mesura que van creixent, iniciar-los en idees clau sobre la seguretat a la xarxa.
• En cap cas, l’ús de les noves tecnologies ha de substituir la lectura d’un conte o un llibre.

No oblidem mai que els adults som els models a imitar, i per tant, serà important l’ús que fem de les tecnologies, per donar exemple en el nostre dia a dia. 

Connectem amb els nostres fills?

Sovint, no és gens fàcil establir una bona comunicació amb algú altre, potser perquè ningú ens ho ha ensenyat o bé perquè poden sorgir diferents dificultats per expressar-nos o fer-nos entendre.

Cada situació, gest, paraula i, fins i tot, silenci forma part del que pensem i sentim sobre el món que ens envolta. És mitjançant aquesta comunicació que ens entenem amb els altres.

Així doncs, gaudir d’una bona comunicació amb els fills serà la millor eina que tenim com a pares i mares.

Us oferim una sèrie d’estratègies de comunicació que ens poden ajudar a “connectar” amb els nostres fills:

• Cal escollir el moment i les paraules adequades per parlar; sense espectadors i adaptant-nos a l’edat de l’interlocutor.
• Hem de donar oportunitats perquè manifestin el seu desacord i així aprenguin que hi ha diferents punts de vista i que en moltes ocasions s’ha de negociar.
• No ens quedem només amb allò que ha dit o fet, sinó que intentem entendre els seus motius i anem més enllà.
• Sempre “amb ells no contra ells”: una actitud cooperadora i oberta a l’intercanvi d’opinions ens ajudarà a crear un vincle més estret.
• Busquem solucions més que problemes: davant d’un comportament negatiu, és millor implicar-los en què busquin una solució de manera activa i positiva que no centrar-se en retrets i recriminacions.
• Prestem atenció als signes no verbals, com ara als gestos, al to de veu, la mirada… ens ajudarà a saber si estan nerviosos, incòmodes, etc.
• Persuadim amb arguments lògics i ben raonats fent que siguin ells qui decideixin la utilitat d’aquests.
• Parlem més sovint “des del cor”: hem de ser capaços de manifestar les nostres emocions i sentiments sense pors ni angoixes, per així focalitzar la nostra atenció cap als valors positius.

Tot això ens ajudarà a viure amb els nostres fills de forma més positiva, trobant un nou lloc des d’on acompanyar-los i amb una millor comunicació.

Com planificar i crear hàbits d’estudi

Els hàbits d’estudi són un dels millors i més potents exemples de l’èxit acadèmic.

Conèixer i entrenar-se en aquests, facilita l’habilitat per aprendre i per treure el màxim profit per així aconseguir el millor rendiment en la formació acadèmica.
Per dur a terme aquesta activitat però, s’ha de tenir en compte i executar una molt bona planificació, ja que ens ajudarà a la creació de l’hàbit (com ja vam parlar en aquesta entrada) i a la concentració, a portar l’estudi més agradable i eficaç fent que no se’ns acumuli el treball a l’últim moment i a rectificar si es considera necessari.

Com ha de ser aquesta planificació?
– Personal: ha de ser alguna cosa pròpia, elaborada pel mateix alumne/a.
– Senzilla i realista: adaptada a les possibilitats i limitacions personals, que sigui útil.
– Flexible: que es pugui alterar i canviar davant d’imprevistos.
– Rectificable: ajustar-la a la realitat fent que sigui orientadora a l’alumne/a.
– Escrita: per clarificar idees, fixar-la a la ment, col·locar-la a la vista i prop del lloc d’estudi i per reforçar el compromís personal.

A més, per poder complir els objectius proposats hem d’organitzar el temps d’estudi, de manera que ens doni confiança i seguretat en un mateix.

Per això, s’ha de tenir en compte:
– Estudiar cada dia al mateix espai a la mateixa hora.
– Buscar l’hora on rendeixi més.
– Posar l’ordre d’estudi de cada matèria d’acord a la corba de treball (nivell de concentració i grau de dificultat).
– Tenir a mà tot el material necessari.
– Introduir petits descansos després de cada període.
– Concretat què s’ha d’estudiar en cada període.
– Buscar un lloc còmode i ampli, silenciós i amb llum.
– Ventilar l’habitació regularment.

Una vegada realitzat el temps d’estudi, s’ha de seguir i revisar la planificació periòdicament per tal d’introduir correccions si són necessàries.

Ara ja estem preparats per començar un nou curs, endavant!

Com podem motivar als nostres fills i filles?

Coincidint que aquest trimestre estem desenvolupant un projecte motivacional al centre, volem parlar-vos sobre la motivació i com, des de casa, es pot treballar amb els infants.

Què és la motivació?

La motivació és l’interès que posa una persona en aconseguir un objectiu.

No és directament observable, sinó que s’ha de jutjar per les accions que realitza o les expressions que té aquesta en cada persona.

Segons el grau de motivació, una persona pot tenir:

– Grau baix: rebuig actiu o descontentament cap a una activitat o situació.
– Grau mitjà: motivació externa (es mou per aconseguir una recompensa o per por al càstig).
– Grau alt: motivació interna (motius que sorgeixen d’un mateix).

El grau de motivació d’un infant dependrà de tres factors: el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament personal i el context.

És, en aquest últim, on nosaltres des de casa podem donar un cop de mà.

Com podem augmentar la motivació dels nostres fills/es?

Aquí us deixem algunes pautes que podeu treballar des de casa:

– Potenciar el reforç positiu: donar indicacions i valoracions positives, encara que el resultat no hagi estat bo o exactament com nosaltres esperàvem.

– Mostrar interès per les tasques de l’infant.

– Explicar experiències d’èxit o positives relacionades amb les tasques.

– Establir un sistema de recompenses basat en les prioritats i necessitats de l’infant.

– Ajudar a organitzar la feina en petits objectius diàriament.

– Sempre establir objectius mínims i assequibles.

En seguirem parlant, és un tema que dóna per molt, de moment, si teniu qualsevol dubte, ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres.

De qui depèn l’educació dels infants?

Iniciat el curs escolar, un any més ens preguntem: de qui depèn l’educació dels nostres infants i joves?

La resposta clara és que depèn de tothom! Aquest “tothom” el podem distribuir en 4 grans grups:

1- La família: és el primer i més important, hauríem de tenir-ho claríssim, tot i que sovint no ho sembla… Qui sabrà educar millor que la persona que viu el dia a dia amb un nen o nena? Per tant, la base de tota educació parteix i es manté des de la família, començant per la tasca fonamental de la transmissió dels valors.

2- Escola: tenim clar que l’educació que es proporciona des de l’escola és molt important, però compte! No es pot pensar que l’educació només és cosa de l’escola i així la família se’n desentén. L’escola mai podrà substituir la funció educativa de la família. A l’escola, a part de tots els coneixements, els infants aprenen a conviure en un grup fora del seu entorn més proper, socialitzar-se, relacionar-se entre els iguals, … aspectes bàsics pel seu futur.

3- Cercle de relació del nen/a: parents, veïns, amics, grup social en el qual es mou. Aquest tercer grup pren especial importància a partir de l’adolescència. Els grups d’amics seran llavors un dels espais més importants per ells, el valor de l’amistat, la pertinença a un grup els ajuda a crèixer en aquesta etapa.

4- Societat: Aquest serà el grup més ampli, que pot incloure des de l’educació que de manera informal ens arriba a través dels mitjans de comunicació, esdeveniments musicals o culturals, la moda i les tendències, … Seran els elements d’aquest grup els que marcaran les característiques de cada generació.

Així doncs, tots els que en aquest moment esteu llegint-nos penseu que segurament formareu part de més d’un dels grups esmentats i que per tant, no cal que sigueu mestres per dedicar-vos a l’educació, de fet, com veieu, tots ens hi estem dedicant!

No s’hi val a mirar-nos-ho de lluny, necessitem la implicació de tots per obtenir un futur millor a través de l’educació.

L’adolescència ha arribat a casa

Tots tenim clar que l’adolescència és una època de canvis. 

El problema és que dins la família sovint només veiem aquests canvis des de la perspectiva dels adults.

I com ho veuen i viuen els adolescents? Doncs alguns ho sabran expressar, altres aniran perduts o s’aniran tancant cada dia més en el seu nou univers… però hi ha un factor comú: senten inseguretat.

Què podem fer? No totes les adolescències han de ser complicades però si veiem que en el nostre cas comencem a tenir dificultats en el dia a dia en família, ens hem de posar en alerta.

CONSELLS que us poden servir d’ajuda:

– Caldrà mostrar empatia (ens referim a la capacitat de saber-nos posar al lloc de l’altre, conèixer el seu punt de vista i no només jutjar des de la nostra posició).

– No hem de treure mai importància als seus pensaments o sentiments. En cas contrari, no esperem que els continuïn compartint amb nosaltres.

– Cal aportar-los comprensió i estar oberts a conversar amb ells, no només criticar o posar l’atenció en els aspectes negatius. Cal una actitud de diàleg, de voler escoltar.

– Podem establir pactes i acords. No tot poden ser “NO” o prohibicions. Cal entendre la seva posició. Cal respectar les seves opinions. Tenim la responsabilitat de posar límits però adaptant-nos a les diferents etapes per les quals passen els nostres fills. El creixement comporta processos de canvi, és inevitable, cal que els acompanyem en aquest procés.

– Deixar clares les seves responsabilitats així com les nostres. Han d’assumir que totes les persones tenen drets i també tenen deures.

– No entrar en una lluita, no juguem a “estira-i-arronsa”, hem d’evitar arribar a situacions de conflicte.

– Hem de trobar moments per compartir, per parlar tranquil·lament, per fer alguna activitat conjunta. Com quan de petits trobàvem moments per anar al parc per exemple. Ara on aneu plegats? Quines activitats compartiu?

En resum, cal aportar-los seguretat i saber demanar nosaltres també ajuda quan sigui necessari.

Quan ens trobem en una situació molt difícil, complicada, no veiem la sortida, cal que demanem l’ajuda d’un professional. Els psicòlegs estem també preparats per intervenir en aquesta etapa. Penseu que sovint amb aquesta petita ajuda la situació pot fer un gir i la nostra família en sortirà reforçada.

fontimatge1 fontimatge2

Coses que no hem de dir als nens si volem que mengin sa

Com a mares, pares, adults o educadors, tots diem coses per animar els infants a menjar més sa. No obstant això, fins i tot, els comentaris ben intencionats poden traduir-se en punts negatius.

De la mà de la Dietista- Nutricionista del nostre Centre, la Rosa Baró, us deixem amb un anàlisi de frases comuns que sovint diem als nens i la seva versió més efectiva i/o assertiva:

Veient un altre infant menjar (germana, germà, cosí, amic…): “Mira com menja, per què no ho fas tu igual?”

1. Pensament del nen: “Ell/ella és millor menjador que jo”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sé que ho faràs com ell/ella. Només necessites tastar l’aliment més vegades per aprendre a gaudir-lo.
3. Perquè: En lloc del sentiment d’inferioritat, desitgem donar confiança.

“Bona feina!” (Després de menjar més del que és habitual o suficient)

1. Pensament del nen: “la mare i el pare només estan orgullosos de mi quan menjo més aliments o m’acabo tot el plat”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sempre fem una bona feina al menjar quan escoltem la nostra panxa (sacietat)”
3. Perquè: Animar o lloar els nens a menjar més aliments els ensenya que la quantitat passa per davant de la gana, que varia sempre d’un àpat a un altra.

“Per última vegada: NO! No pots menjar gelat!”

1. Pensament del nen: “Mai menjaré gelat de nou!”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “No menjarem gelat ara perquè dinarem ben aviat, en menjarem un altre dia per exemple de postres”
3. Perquè: Els nens accepten el “NO” molt millor quan saben el perquè i quan saben que ho tindran un altre dia.

“Només t’agrada això? Per què ets tan exigent o llepafils?”

1. Pensament:  “Potser mai menjarà res més?”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: No centrem la nostra atenció en els capricis, fem del menjar una experiència agradable sempre.
3. Perquè: Evitem etiquetar el nen com a “delicat”, ja que és una etapa i en canvi les etiquetes tendeixen a enganxar-se.

“No menges prou. Menja més cullerades i llavors podràs aixecar-te de la taula.”

1. Pensament del nen: “La mare/pare/tutor (senyals externs) són millors jutges quan he acabat de menjar del que jo sento per dins o de la meva sensació de sacietat”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Assegura’t que en tens prou o suficient perquè el següent àpat no serà fins (esmorzar, dinar, sopar, berenar)”
3. Perquè: Quan els nens estan a càrrec de la quantitat de menjar, aprenen a manejar amb més eficàcia la fam/gana (i de vegades cal cometre errors per aprendre).

Mai subestimis el poder de les paraules i més quan es tracta d’infants i alimentació. Si busques maneres positives i eficaces per seguir l’alimentació saludable en qualsevol etapa de creixement, confia en el professional de salut expert en alimentació, nutrició i dietètica, el Dietista-Nutricionista.

font

Com puc fer que el meu fill llegeixi?

En primer lloc cal que ens plantegem… realment és important que els nostres fills llegeixin? 

La lectura estimula la creativitat, la imaginació, la capacitat d’expressar-se i l’habilitat de relacionar uns coneixements amb els altres. A més és fonamental per a un bon desenvolupament del llenguatge i és la clau dels aprenentatges.

Us sembla doncs que és un aspecte prou important? Doncs a més pot ser molt divertit i una gran afició en la qual invertir part del temps lliure.

Pautes a seguir per aconseguir que els infants llegeixin:  

– Hem de reservar una estona cada dia (recordeu, si volem crear un hàbit és important la constància). Abans d’anar a dormir és un moment força adequat. Entre 10 i 20 minuts diaris ja seria suficient per assolir aquest hàbit. Ja veieu que la inversió de temps és ben poca!

– Definit el temps, cal també proporcionar un bon espai. Un raconet de casa agradable i tranquil, còmode, amb llum adequada, … Sovint és suficient amb una butaca o uns coixins ben col·locats.

– Quan tenim fills molt petits que encara no llegeixen som nosaltres els que llegirem el llibre en veu alta o, si tenen germans més grans, és una gran oportunitat de què ho facin plegats.

Des d’aquí us animem a iniciar el contacte amb els llibres des dels primers mesos, sempre amb material adequat per cada edat.

– Cal tenir lectures variades i deixar que a poc a poc vagin escollint ells sols segons el moment, estat d’ànim, … serà una manera d’anar definint els seus gustos i preferències.

També cal donar a conèixer diferents formats: llibres de textures pels més petits, llibres en paper, en format digital, … tot s’hi val.

– Les biblioteques són un bon recurs per tenir a l’abast un gran nombre de llibres sense fer una gran inversió. Aprofiteu-les! Sovint a més s’hi fan activitats relacionades amb els llibres per a tots els públics.

– Fer activitats relacionades amb els llibres que estem llegint: busquem més informació a internet, fem dibuixos, manualitats, fem alguna excursió relacionada amb la temàtica del llibre, …

I fonamental: l’exemple! La millor manera de demostrar la importància que tenen els llibres és que els nostres fills ens vegin fent-los servir! Així que cal que nosaltres els adults també llegim. És bàsic.

Ens ha de quedar molt clar que la lectura és un hàbit que cal adquirir des de ben petits. El fet que els nostres fills obtinguin l’hàbit de la lectura depèn en primer lloc de les famílies. Cal tenir molt clar que no és una tasca exclusiva de l’escola, allí perfeccionaran la lectura i altres aspectes però és la nostra responsabilitat educar-los en aquest aspecte com en tants altres.  Recordeu que com més gran sigui un nen més ens costarà que adquireixin aquest hàbit.

“Un infant que llegeix serà un adult que pensarà” 

 

font

Consells per a fer sopars saludables amb infants

Un dels àmbits on actua el Dietista-Nutricionista és també la prevenció i la promoció de la salut de la població en general i en concret de l’educació alimentària. Recentment la nostra dietista-nutricionista, Rosa Baró Vilà, ha estat docent en un taller sobre com complementar els dinars del menjador escolar amb un Sopar saludable a casa, per a pares i mares de nens i nenes de 2 a 3 anys.

Alguns dels temes treballats van ser:

–      Recordar que l’Alimentació és un procés voluntari, conscient i educable.

–      Centrar els temes en l’alimentació infantil i els hàbits saludables fins als 3 anys.

–      Presentar un calendari orientatiu d’introducció dels aliments per als infants menors de 3 anys i també les quantitats màximes recomanades de cada grup d’aliments.

–      Donar eines per als casos concrets quan el meu fill/a no menja o presenta inapetència o rebutja certs aliments.

–      Aprendre com és l’estructura d’un sopar saludable i equilibrat, optant pels dos plats i postres acompanyats de pa i aigua.

–      Treballar diferents exemples de sopar per cada menú de dinar del menjador del centre d’on eren els infants.

–      Conèixer receptes noves i vistoses amb postres de fruita fresca més elaborats, potenciant els àpats en família.

RESUM DE CONSELLS GENERALS

1.       Donar bon exemple sempre

2.       Menjar en un ambient familiar i relaxat

3.       Respectar l’apetència

4.       Respectar el ritme de creixement

5.       No barallar-se a la taula

6.       Oferir aliments de tots els grups

7.       Oferir aigua durant els àpats i entre hores

8.       Deixar que mengi sol/a i ajudar-lo quan ho necessiti

9.       Evitar tenir llaminadures, brioixeria, snacks… a casa

10.   Mai utilitzar els aliments com a premi o càstig o consol

Com ja vam comentar en una entrada anterior sobre les rutines i hàbits que podeu llegir aquí , la família és la base de transmissió dels hàbits alimentaris saludables. És molt important ensenyar als més petits a créixer de manera saludable i si tenim dubtes deixem-nos aconsellar pel Dietista-Nutricionista.

Aquestes i d’altres activitats realitzades, al Centre DAU i/o en altres centres concertats, ajuden a ampliar la formació de la comunitat educativa i millorar la salut alimentària de la població infantil i adolescent.

Proposa cursos i/o monogràfics de nutrició i dietètica i nosaltres t’ajudarem a posar-los en pràctica.

Xerrada al Centre: “No més dietes”

Iniciem un nou Servei al Centre DAU col·laborant amb una professional de la salut, Dietista-Nutricionista.

Per celebrar aquest nou Servei, la Rosa Baró Vilà, ens ha preparat una xerrada gratuïta amb el lema: “No Més Dietes”.

La primera d’una sèrie d’activitats on l’alimentació, la nutrició i la dietètica seràn les protagonistes amb l’objectiu de derrocar mites, educar-nos i ajudar-nos en la nostra alimentació diària.

Tractarem l’alimentació saludable de forma pràctica, perquè la teoria tots la sabem.

Temes que es tractaran:

– Coneixerem les dietes fraudulentes i les raons per evitar-les

– Sabrem com identificar aquestes dietes i els riscos que comporten

– Parlarem d’alimentació saludable

 

Reserva la teva plaça i vine al Centre DAU on parlem d’alimentació saludable amb la xerrada: NO MÉS DIETES

Dia: 20 de setembre a les 19:30h

Ponent: Rosa Baró (Dietista – Nutricionista)

Lloc: Centre DAU Raval Santa Anna 43-45, 2-2. REUS

Preu: Gratuït

Inscripcions: Tf. 977342414

email: info@centredau.com

onLine en aquest enllaç: Inscripció