Centre DAU

PSICOLOGIA- NUTRICIÓ i DIETÈTICA – LOGOPÈDIA – DIFICULTATS D'APRENENTATGE


Deixa un comentari

Dificultats en matemàtiques? La discalcúlia

En una entrada anterior us parlàvem de la dislèxia. Parlem avui del que podríem considerar el seu equivalent en l’àrea de les matemàtiques: La discalcúlia.

Què és la discalcúlia? És una dificultat d’aprenentatge específica de l’àrea matemàtica. Condiciona la capacitat per a adquirir habilitats aritmètiques com: manipular nombres, realitzar operacions, resoldre problemes, …

Quina és la seva causa? No té relació amb una manca d’intel·ligència i no es deu a una escolaritat inadequada o un entorn socioeconòmic pobre. Es considera que té una base genètica.

Afecta aproximadament a un 5% de la població escolar.

numbers

Senyals d’alerta que ens poden ajudar a detectar la discalcúlia: 

– Absència d’aritmètica bàsica. Dificultat per aprendre operacions numèriques i procediments. 

– No es poden deixar d’utilitzar els dits per a comptar.

– Es cometen errors a l’escriure o llegir nombres (confondre desenes, centenes, sempre falten o sobren zeros…).

– En les operacions no es col·loquen els dígits correctament en columnes.

– Dificultats per memoritzar les taules de multiplicar i fórmules matemàtiques.

– Gran dificultat en el càlcul mental i automàtic.

– Presenten dificultats per entendre conceptes relacionats amb el temps: dies, setmanes, mesos, mitjos, quarts, … Dificultats per a utilitzar adequadament el rellotge, el calendari o els diners.

– Dificultats relacionades amb l’orientació espacial.

– Dificultat en la recuperació de la informació apresa anteriorment en la matèria.

– Utilització d’estratègies ineficaces per a la resolució d’operacions o problemes.

Tots aquests aspectes, poden provocar un baix rendiment escolar. Tampoc podem oblidar l’ansietat que pot generar-se en els infants davant les tasques o activitats relacionades amb l’àrea de les matemàtiques, la qual es podria arribar a generalitzar a altres matèries o a l’escola en general. És per aquest motiu que quan abans es detecti aquesta dificultat, més fàcil serà intervenir-hi.

fontimatge


Deixa un comentari

Coneixent l’Asperger

asperger

Cada 18 de febrer es celebra el Dia Internacional del Síndrome d’Asperger.

Ens unim en aquesta diada per parlar-ne amb tots vosaltres compartint les seves característiques principals amb l’esperança que deixi de ser un dels “grans desconeguts” a la nostra societat.

Seguint els Criteris diagnòstics de la CIM-10 * el trastorn d’Asperger presenta:

1. Absència de retard clínicament significatiu del llenguatge o del desenvolupament cognitiu. Per al diagnòstic es requereix que l’infant als 2 anys hagi pogut pronunciar paraules soltes i com a mínim als 3 anys faci servir frases aptes per a la comunicació. Les capacitats que permeten una autonomia, un comportament adaptatiu i la curiositat per l’entorn han d’estar al nivell adequat per a un desenvolupament intel·lectual normal. Tot i això, els aspectes motors poden estar d’alguna manera endarrerits i són freqüents els moviments matussers (tot i que no són necessaris per al diagnòstic). És freqüent la presència de característiques especials aïllades, sovint en relació amb preocupacions anormals, tot i que no es requereixen per al diagnòstic.

2. Alteracions qualitatives en les relacions socials recíproques (de l’estil de l’autisme).

3. Interès inusualment intens i circumscrit o patrons de comportament, interessos i activitats restringides, repetitives i estereotipades, amb criteris semblants a l’autisme, tot i que en aquest quadre són menys freqüents els manierismes i les preocupacions inadequades amb aspectes parcials dels objectes o amb parts no funcionals dels objectes de joc.

4. No es pot atribuir el trastorn a altres tipus de trastorns.

Encara avui l’Asperger és un gran desconegut. La majoria de les persones  no saben què és ni n’han sentit a parlar mai. Fins i tot entre col·lectius com el mèdic i l’educatiu, que n’haurien d’estar al corrent per detectar-lo i tractar-lo, no hi ha la informació que caldria. Avui és un bon dia per començar a canviar aquesta situació.

Asperger Syndrome

* La CIM-10 és la classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut, 10a revisió (CIM-10), és la traducció al català de la International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems, Tenth Revision (ICD-10), de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
fontimatge1 fontimatge2 


1 comentari

La Dislèxia

Família,

us parlem avui d’una de les especialitats des de les quals intervenim al nostre Centre en l’àrea d’aprenentatges: la dislèxia.

Què és la dislèxia? La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge que afecta principalment les habilitats implicades en la lectura de les paraules amb fluidesa, així com en la seva escriptura.

Per tant, es tracta d’una dificultat d’aprenentatge que es presenta al marge de tenir una major o menor capacitat intel·lectual.

Sempre s’ha de confirmar l’absència d’alteracions neurològiques i/o sensorials així com prèviament haver rebut suficients oportunitats escolars per un correcte aprenentatge.

dislexia

Prevalença: Segons els estudis més recents, la prevalença estimada de la dislèxia, tot i que varia segons on es marqui el límit en l’ampli espectre de símptomes, és entre 10 i el 15% .

Existeix també l’evidència que fills de pares amb dislèxia tenen un alt risc de presentar el mateix trastorn. Tot i això, la investigació sobre la transmissió genètica encara està oberta.

Símptomes que ens faciliten el seu diagnòstic: A l’hora de fer el diagnòstic és més adequat parlar d’un continu de símptomes, que van de més lleus a més greus, que d’una categoria concreta amb límits tancats.

A més de l’afectació en l’àmbit de la lectura i escriptura, podem trobar les següents dificultats associades a la dislèxia:

– alteracions en aspectes del llenguatge

– alteracions en la coordinació motriu

– dificultats en el càlcul mental

– dificultats en concentració i planificació

Un exemple molt clar de l’infant amb dislèxia és la confusió de la lletra “b” per la “d” o la “q” per la “p”:

bdqp

Quin pronòstic té? La gravetat de les dificultats variarà en funció de la qualitat i precocitat amb què s’hagi donat suport a l’alumne tant en l’àmbit familiar com en l’escolar. Pot persistir durant l’adolescència i edat adulta si no s’ha intervingut amb anterioritat.

Com podem intervenir? La millor intervenció per pal·liar la dislèxia és una bona intervenció pedagògica a l’aula i proporcionar un suport més intensiu i una ajuda a llarg termini. Quan es respon positivament a aquesta intervenció, cal que es continuï, si cal amb menys intensitat, de forma que es mantingui el progrés constant.

Ja en l’etapa infantil, tot i que encara no es podrà validar el diagnòstic, es poden detectar indicadors de possibles dificultats per desenvolupar l’aprenentatge de la llengua escrita i podem fer una intervenció preventiva.

Serà a partir de finals del Cicle Inicial quan caldrà dirigir els nostres esforços a descobrir quines possibilitats tenen els nostres alumnes per fer aquest aprenentatge i en el cas que presentin aquesta dificultat, poder-los donar tot el suport que requereixen.

Properament, us facilitarem unes pautes de treball bàsiques per totes aquelles famílies que estigueu interessades en ajudar als vostres fills i filles a millorar en aquesta dificultat d’aprenentatge.


Deixa un comentari

Ajuts per a alumnes amb necessitat específica educativa

Família,

això us pot resultar molt interessant.

Actualment està obert el termini per presentar la sol·licitud d’Ajuts per a alumnes amb necessitat específica  de suport educatiu.

A qui va dirigit? A tots aquells alumnes d’educació infantil, primària, ESO, Batxillerat, cicles formatius, … que presenten una necessitats específica de suport educatiu derivada de discapacitat o trastorn greu de la conducta (inclosos els alumnes amb TDAH) o a causa de les seves elevades capacitats intel·lectuals (superdotació).

Si creieu que el vostre fill pot tenir una necessitat educativa específica que requereix un suport educatiu podeu optar a aquest ajut que s’ofereix pel present curs 2013-2014. Gràcies a aquests Ajuts des del nostre Centre podem donar suport als infants que més ho necessiten.

El termini per presentar la sol·licitud és del 20 d’agost al 30 de setembre de 2013 i trobareu més informació a la web de Gencat en aquest enllaç: Ajuts suport educatiu

Si teniu qualsevol dubte sobre aquest tràmit només ens ho heu de fer saber i us ajudarem en tot el procés. Poseu-vos en contacte amb nosaltres al 977.34.24.14 o info@centredau.com

Moltes famílies no coneixen aquest recurs, us ho explicarem.

Endavant!

learn


Deixa un comentari

Autisme, el gran desconegut

Recentment vam celebrar el Dia Mundial de Sensibilització sobre l’Autisme, per aquest motiu aprofitarem per parlar al nostre blog sobre aquest trastorn que nosaltres coneixem de primera mà ja que és un dels àmbits en els quals intervenim al nostre Centre però considerem que és el gran desconegut per moltes persones.

Source: cafepress.ca via Becky on Pinterest

Per parlar amb propietat, més que autisme, ens hem de referir a Trastorns de l’Espectre Autista, ja que inclouen una sèrie d’alteracions en diferents graus però amb característiques en comú (amb una menció especial a la síndrome d’Asperger, de la qual aviat parlarem en una altra entrada).

Es considera que aquests trastorns es presenten en una proporció de 2 a 3 entre cada 1000 persones.

Les seves característiques principals* són:

Dificultats qualitatives importants de relació i comunicació (en conductes verbals i no verbals, en la interacció social, en les relacions amb els altres, falta de reciprocitat emocional, …).

Alteracions en la comunicació i el llenguatge (retard o absència de desenvolupament de llenguatge oral, ús estereotipat o repetitiu del llenguatge, …)

Manca de flexibilitat mental i del comportament (rutines o rituals específics i no funcionals, estereotípies motrius repetitives per exemple sacsades de mans, …).

Una altra característica que ens ajudarà a detectar-lo serà que abans dels tres anys s’han d’haver produït retards o alteracions en alguna d’aquestes àrees: interacció social, ús comunicatiu del llenguatge o joc simbòlic.

El repte que nosaltres ens plantegem amb aquests infants és a tres nivells:

Source: psychcentral.com via Annie on Pinterest

Comprensió: encara resulta molt difícil per a la població en general entendre com és el món intern de les persones amb autisme i això dificulta en gran mesura la seva integració.

Explicació: fins al moment es desconeixen molts aspectes essencials de l’origen genètic i biològic d’aquest trastorn, així com dels seus processos psicològics. Cal avançar en l’estudi i investigació d’aquests trastorns.

Educació: cal un compromís ferm per tal d’arribar a facilitar els seus aprenentatges i desenvolupament partint de les seves dificultats de comunicació, relació i empatia, però tenint en compte totes les seves potencialitats. Cal que els hi facilitem instruments de comunicació i comprensió del món en el que han de viure que està pensant per una manera de pensar molt diferent a la seva.

Fa uns mesos ja us vam fer una entrada com introducció sobre aquest tema que anava ben acompanyada d’un vídeo que ens agrada molt, el podeu tornar a veure clicant aquí.

Si teniu algun dubte o voleu que ampliem la informació sobre alguns dels punts d’aquesta entrada ens ho podeu fer saber deixant un comentari o bé escrivint-nos a info@centredau.com 

(* Segons DSM-IV de l’American Psychiatric Association)


Deixa un comentari

Els trastorns mentals en joves

Parlem avui dels trastorns mentals presents en els joves, un tema encara tabú en la nostra societat però que ens ocupa una part important de la nostra feina.

Segons un estudi publicat per The Lancet* els trastorns mentals són la principal causa de discapacitat entre els joves de 10 a 24 anys amb una incidència del 45% entre totes les possibles malalties que poden patir.

Els trastorns mentals que tenen més incidència són l’esquizofrènia, la depressió i el trastorn bipolar.

Seguint aquest percentatge tan elevat de trastorns mentals, ens trobem els accidents de trànsit amb un 12% d’incidència i les malalties infeccioses i parasitàries amb un 10%. Així doncs, com podeu observar, pràcticament la meitat de les discapacitats presents en joves es deuen a trastorns mentals, no estem parlant de casos aïllats, molt al contrari, però són aspectes que poques vegades surten a la llum.

my mind

Source: pinterest.com/pin/118782508895053733/

L’estudi també ha analitzat els factors de risc més comuns entre els adolescents. Trobem que actualment les amenaces més importants pel desenvolupament de malalties en aquest grup de població són:

– Abús de l’alcohol i ús il·lícit de drogues.

– Pràctiques sexuals de risc i falta de mètodes anticonceptius.

– Deficiències de ferro.

Així doncs, observem que la discapacitat associada a malalties mentals en adolescents representa un àmbit on cal seguir treballant i especialment fer-lo visible en la nostra societat per tal de poder actuar a través de mesures per a la prevenció de malalties i en la promoció de la salut entre els joves.

Cal disminuir la incidència dels factors de risc en aquest sector així com reforçar les estratègies d’intervenció en salut mental en nens i adolescents.

* Font: Global burden of disease in young people aged 10-24 years: a systematic analysis.