Sovint sorgeixen falsos mites sobre els nens amb altes capacitats intel·lectuals, tant a la societat com a les escoles, formant creences errònies que els perjudiquen i donen una imatge allunyada de com són en realitat.
Freqüentment, la dinàmica escolar els provoca desmotivació, manca d’interès i avorriment, … Aquests fets els poden portar al fracàs escolar.
Per altra banda, hi ha algun estudi que ens indiqui que tots seran rebutjats pels seus companys? La resposta és no. Gairebé sempre solen ser acceptats i respectats i, si apareixen problemes, pot ser degut a no tractar el tema de les Altes Capacitats de manera normalitzada a les aules.
De la mateixa manera, també és falsa la dita de: “Són tant intel·ligents que no necessiten ajuda del professor/a”. Al contrari, el mestre ha d’orientar-los, guiar-los i proporcionar-los eines per satisfer les seves curiositats i interessos.
Ara bé, el que passa sovint a les aules és que no se’ls detecta com a nens amb altes capacitats, sinó com a nens amb problemes d’hiperactivitat o de fracàs escolar i fins i tot amb conductes problemàtiques, ja que les institucions no han elaborat un marc educatiu per atendre’ls i sovint als mestres hi apareix la por i inseguretat davant del que s’ha de fer.
És per tant un problema general del sistema educatiu al que s’ha de donar resposta tant des de l’administració com des de les universitats.
Per això, els professionals que treballem amb aquests nens i nenes, fem un crit perquè s’atenguin totes les individualitats que hi ha a les aules, amb aplicació de metodologies diferents per fomentar la creativitat i l’interès.
En definitiva, cal un canvi en profunditat que proporcioni qualitat a aquest alumnat per tal de fer desaparèixer totes aquestes dificultats. Cal que no els deixem sols davant la seva realitat.
Centre DAU 