Centre DAU

PSICOLOGIA- NUTRICIÓ i DIETÈTICA – LOGOPÈDIA – DIFICULTATS D'APRENENTATGE


Deixa un comentari

Combatre les pors infantils

Sabem la causa de les pors en els nostres infants?

Una de les variables que s’han pogut estudiar han estat els patrons familiars. Els pares amb tendència a ser porucs i amb antecedents de trastorns d’ansietat tenen més probabilitats de tenir fills amb pors o ansietat.

Un altre potenciador de pors en els nens és la informació negativa sobre alguna situació o estímul. Molts haureu utilitzat l’expressió “si no et portes bé vindrà l’home del sac…” i això podia crear en ells una por més real, en especial si ho deia una persona de l’entorn més proper.

Una altra forma de poder haver adquirit aquestes pors és per condicionament, és a dir, recordant algun fet que va passar quan era més petit i que li va causar rebuig per les conseqüències que allò va tenir.

No ens oblidem però, que altres experiències com maltractaments, baralles, accidents, mort d’algun ésser estimat, etc. poden causar aquests traumes i en el pitjor dels casos, poden derivar en altres trastorns clínics.

por infantil

 Ara bé… què podem fer per combatre les pors?

  • Viure la situació amb normalitat, sense mostrar preocupacions.
  • No forçar l’infant a conductes que li suposen por.
  • Aplicar algunes tècniques d’escenificació emotiva (sempre controlades per un professional).
  • Actuar mitjançant el modelatge. Un dels pares efectua la conducta temuda i li ensenya a l’infant com actuar. Serà en aquest punt fonamental haver treballat prèviament l’educació emocional.
  • Evitar sempre ridiculitzar al subjecte per les seves pors.
  • Evitar el visionat de pel·lícules, jocs o activitats amb violència, por o terror.

No hi ha dubte que les pors són evolutives i “normals” a certa edat, canviant l’objecte temut a mesura que el nen creix i el seu sistema psicobiològic va madurant. La tendència natural ha de ser que aquestes vagin desapareixent progressivament.

Cal ajustar aquestes orientacions a l’edat, característiques i necessitats de cada persona. Consulteu sempre a un professional davant de qualsevol dubte. 

Anuncis


Deixa un comentari

Connectem amb els nostres fills?

Sovint, no és gens fàcil establir una bona comunicació amb algú altre, potser perquè ningú ens ho ha ensenyat o bé perquè poden sorgir diferents dificultats per expressar-nos o fer-nos entendre.

Cada situació, gest, paraula i, fins i tot, silenci forma part del que pensem i sentim sobre el món que ens envolta. És mitjançant aquesta comunicació que ens entenem amb els altres.

Així doncs, gaudir d’una bona comunicació amb els fills serà la millor eina que tenim com a pares i mares.

Connectar

Us oferim una sèrie d’estratègies de comunicació que ens poden ajudar a “connectar” amb els nostres fills:

  • Cal escollir el moment i les paraules adequades per parlar; sense espectadors i adaptant-nos a l’edat de l’interlocutor.
  • Hem de donar oportunitats perquè manifestin el seu desacord i així aprenguin que hi ha diferents punts de vista i que en moltes ocasions s’ha de negociar.
  • No ens quedem només amb allò que ha dit o fet, sinó que intentem entendre els seus motius i anem més enllà.
  • Sempre “amb ells no contra ells”: una actitud cooperadora i oberta a l’intercanvi d’opinions ens ajudarà a crear un vincle més estret.
  • Busquem solucions més que problemes: davant d’un comportament negatiu, és millor implicar-los en què busquin una solució de manera activa i positiva que no centrar-se en retrets i recriminacions.
  • Prestem atenció als signes no verbals, com ara als gestos, al to de veu, la mirada… ens ajudarà a saber si estan nerviosos, incòmodes, etc.
  • Persuadim amb arguments lògics i ben raonats fent que siguin ells qui decideixin la utilitat d’aquests.
  • Parlem més sovint “des del cor”: hem de ser capaços de manifestar les nostres emocions i sentiments sense pors ni angoixes, per així focalitzar la nostra atenció cap als valors positius.

Tot això ens ajudarà a viure amb els nostres fills de forma més positiva, trobant un nou lloc des d’on acompanyar-los i amb una millor comunicació.


Deixa un comentari

Com planificar i crear hàbits d’estudi

Els hàbits d’estudi són un dels millors i més potents exemples de l’èxit acadèmic.

Conèixer i entrenar-se en aquests, facilita l’habilitat per aprendre i per treure el màxim profit per així aconseguir el millor rendiment en la formació acadèmica.
Per dur a terme aquesta activitat però, s’ha de tenir en compte i executar una molt bona planificació, ja que ens ajudarà a la creació de l’hàbit (com ja vam parlar en aquesta entrada) i a la concentració, a portar l’estudi més agradable i eficaç fent que no se’ns acumuli el treball a l’últim moment i a rectificar si es considera necessari.

Com ha de ser aquesta planificació?
Personal: ha de ser alguna cosa pròpia, elaborada pel mateix alumne/a.
Senzilla i realista: adaptada a les possibilitats i limitacions personals, que sigui útil.
Flexible: que es pugui alterar i canviar davant d’imprevistos.
Rectificable: ajustar-la a la realitat fent que sigui orientadora a l’alumne/a.
Escrita: per clarificar idees, fixar-la a la ment, col·locar-la a la vista i prop del lloc d’estudi i per reforçar el compromís personal.

A més, per poder complir els objectius proposats hem d’organitzar el temps d’estudi, de manera que ens doni confiança i seguretat en un mateix.

Per això, s’ha de tenir en compte:
– Estudiar cada dia al mateix espai a la mateixa hora.
– Buscar l’hora on rendeixi més.
– Posar l’ordre d’estudi de cada matèria d’acord a la corba de treball (nivell de concentració i grau de dificultat).
– Tenir a mà tot el material necessari.
– Introduir petits descansos després de cada període.
– Concretat què s’ha d’estudiar en cada període.
– Buscar un lloc còmode i ampli, silenciós i amb llum.
Ventilar l’habitació regularment.

Una vegada realitzat el temps d’estudi, s’ha de seguir i revisar la planificació periòdicament per tal d’introduir correccions si són necessàries.

Ara ja estem preparats per començar un nou curs, endavant!

Hàbits


Deixa un comentari

Estimulació Cognitiva en Adults

La intervenció cognitiva en els adults abasta tots els aspectes de la persona: el seu estat d’ànim, el seu estat cognitiu i l’àmbit conductual.

Realitzant una avaluació de l’estat emocional, cognitiu, conductual i el seu nivell de relació social, podem establir un pla de treball personalitzat i individual amb la persona. Amb aquest pla, podem estimular les seves capacitats mentals, afavorir la seva autonomia personal, fomentant així el manteniment de la seva identitat i augmentant el seu estat d’ànim.

Per tant, caldrà reforçar, preservar, potenciar i aconseguir una millora en el rendiment de les següents capacitats cognitives:

  • Memòria (treballant els diferents components):
    • Memòria immediata
    • Memòria recent
    • Memòria de treball
    • Memòria semàntica
  • Atenció i concentració:
    • Tasques d’atenció focal
    • Atenció sostinguda
    • Atenció selectiva
    • Inhibició
  • Pràxies:
    • Praxis constructiva gràfica – dibuix
    • Exercicis de coordinació visual i lineal
    • Reforçar la motricitat finacervell estimulació cognitiva
    • Praxi constructiva manipulativa
  • Càlcul:
    • Resolució d’operacions aritmètiques
    • Càlcul mental
    • Classificació
    • Reconeixement
    • Seriació
    • Resolució de problemes
  • Lectura i escriptura:
    • Entrenar la capacitat lectora
    • Comprensió escrita
    • Comprensió verbal
    • Fluïdesa lectora
    • Verbalització
    • Grafomotricitat
    • Producció escrita
  • Llenguatge:
    • Fonologia
    • Lèxic
    • Lèxic – semàntic
    • Sintàctic
  • Gnosia:
    • Reconeixement d’estímuls visuals
    • Percepció i organització espacial
    • Discriminació perceptiva

L’objectiu d’aquesta estimulació és afavorir la qualitat de vida de la persona i del seu entorn familiar, treballant de manera específica les necessitats de la persona, per així obtenir uns bons resultats.


Deixa un comentari

Com podem motivar als nostres fills i filles?

Coincidint que aquest trimestre estem desenvolupant un projecte motivacional al centre, volem parlar-vos sobre la motivació i com, des de casa, es pot treballar amb els infants.

Què és la motivació?

La motivació és l’interès que posa una persona en aconseguir un objectiu.

No és directament observable, sinó que s’ha de jutjar per les accions que realitza o les expressions que té aquesta en cada persona.

bola motivación

Segons el grau de motivació, una persona pot tenir:

– Grau baix: rebuig actiu o descontentament cap a una activitat o situació.
– Grau mitjà: motivació externa (es mou per aconseguir una recompensa o per por al càstig).
– Grau alt: motivació interna (motius que sorgeixen d’un mateix).

El grau de motivació d’un infant dependrà de tres factors: el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament personal i el context.

És, en aquest últim, on nosaltres des de casa podem donar un cop de mà.

Com podem augmentar la motivació dels nostres fills/es?

motivation-flyAquí us deixem algunes pautes que podeu treballar des de casa:

– Potenciar el reforç positiu: donar indicacions i valoracions positives, encara que el resultat no hagi estat bo o exactament com nosaltres esperàvem.

– Mostrar interès per les tasques de l’infant.

– Explicar experiències d’èxit o positives relacionades amb les tasques.

– Establir un sistema de recompenses basat en les prioritats i necessitats de l’infant.

– Ajudar a organitzar la feina en petits objectius diàriament.

– Sempre establir objectius mínims i assequibles.

En seguirem parlant, és un tema que dóna per molt, de moment, si teniu qualsevol dubte, ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres.


Deixa un comentari

Intel·ligències múltiples

Què són les Intel·ligències Múltiples? Tradicionalment s’havia considerat que la intel·ligència era un element únic, valorat a través d’una puntuació, el CI (Coeficient Intel·lectual).

Actualment els estudis més recents, iniciats per Howard Gardner, ens indiquen que hi ha diversos tipus d’intel·ligència que tots tenim desenvolupats en major o menor grau. És a través de la combinació d’aquestes intel·ligències que som més competents en unes tasques o en altres.

Quines són?

  • Intel·ligència Lingüística: Capacitat especial cap al llenguatge escrit i parlat, capacitat per aprendre idiomes i fer servir el llenguatge per assolir determinats objectius. La trobem especialment potenciada en escriptors, poetes, advocats, oradors, periodistes, … 
  • Intel·ligència Logicomatemàtica: Capacitat d’analitzar problemes d’una manera lògica, de realitzar operacions matemàtiques i dur a terme investigacions d’una manera científica. Desenvolupada en matemàtics, científics, enginyers, comptables, …
  • Intel·ligència Cinestèsica-Corporal: Capacitat de fer servir parts del propi cos o la seva totalitat per tal de resoldre problemes o crear productes. Molt present en ballarins, actors, artesans, esportistes, … 
  • Intel·ligència Musical: Capacitat d’interpretar, compondre i apreciar pautes musicals. En compositors, músics, mestres, … 
  • Intel·ligència Visual-Espacial: Capacitat de reconèixer i manipular pautes en diferents espais. Pilots, escultors, arquitectes, decoradors, cirurgians, … 
  • Intel·ligència Naturalista: Capacitat per observar i entendre el món natural. Exemples com biòlegs, forestals, veterinaris, …
  • Intel·ligència Interpersonal: Capacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos dels altres, facilitant el treball en grups de persones. Exemples com psicòlegs, venedors, mestres, metges, …
  • Intel·ligència Intrapersonal: Capacitat de comprendre’s a un mateix, de crear-se un model fidel de si mateix i fer servir aquesta informació per regular la pròpia vida. Filòsofs, religiosos, … 

inteligencias_m_ltiples

La nova perspectiva de les intel·ligències múltiples ens obre un gran ventall de possibilitats per poder treballar a partir d’una educació molt més individualitzada. Sabem que no tothom aprèn de la mateixa manera, ni té els mateixos interessos i motivacions, així que és imprescindible poder-nos adaptar a les característiques de cada infant per tal que l’educació sigui realment exitosa.

Aquest és el futur cap a on hem d’encaminar tot el nostre treball.


Deixa un comentari

Dificultats en matemàtiques? La discalcúlia

En una entrada anterior us parlàvem de la dislèxia. Parlem avui del que podríem considerar el seu equivalent en l’àrea de les matemàtiques: La discalcúlia.

Què és la discalcúlia? És una dificultat d’aprenentatge específica de l’àrea matemàtica. Condiciona la capacitat per a adquirir habilitats aritmètiques com: manipular nombres, realitzar operacions, resoldre problemes, …

Quina és la seva causa? No té relació amb una manca d’intel·ligència i no es deu a una escolaritat inadequada o un entorn socioeconòmic pobre. Es considera que té una base genètica.

Afecta aproximadament a un 5% de la població escolar.

numbers

Senyals d’alerta que ens poden ajudar a detectar la discalcúlia: 

– Absència d’aritmètica bàsica. Dificultat per aprendre operacions numèriques i procediments. 

– No es poden deixar d’utilitzar els dits per a comptar.

– Es cometen errors a l’escriure o llegir nombres (confondre desenes, centenes, sempre falten o sobren zeros…).

– En les operacions no es col·loquen els dígits correctament en columnes.

– Dificultats per memoritzar les taules de multiplicar i fórmules matemàtiques.

– Gran dificultat en el càlcul mental i automàtic.

– Presenten dificultats per entendre conceptes relacionats amb el temps: dies, setmanes, mesos, mitjos, quarts, … Dificultats per a utilitzar adequadament el rellotge, el calendari o els diners.

– Dificultats relacionades amb l’orientació espacial.

– Dificultat en la recuperació de la informació apresa anteriorment en la matèria.

– Utilització d’estratègies ineficaces per a la resolució d’operacions o problemes.

Tots aquests aspectes, poden provocar un baix rendiment escolar. Tampoc podem oblidar l’ansietat que pot generar-se en els infants davant les tasques o activitats relacionades amb l’àrea de les matemàtiques, la qual es podria arribar a generalitzar a altres matèries o a l’escola en general. És per aquest motiu que quan abans es detecti aquesta dificultat, més fàcil serà intervenir-hi.

fontimatge