Com fer un bon ús de la tecnologia

Sembla que ens tornem a situar en dos extrems oposats: famílies que creuen que han de viure apartats de les “noves” tecnologies, considerant-les fins i tot perilloses, i aquelles famílies que tenen la por de criar un orfe digital si no estan una gran quantitat d’hores al dia entre tablets, ordinadors i mòbils.

De nou haurem de cercar el punt intermedi. Com en altres àmbits dels quals ja hem parlat, els pares i els educadors han d’acompanyar els nens en l’ús i aprenentatge de les tecnologies.

Per exemple, si parlem de jugar, a través de les tecnologies trobarem opcions que permeten interactuar, pensar i generar espais de col·laboració i aprenentatge.

Hem d’assumir que la tecnologia forma part de la nostra vida i per tant no podem estar-ne desvinculats; és la nostra realitat.

 

Hi ha factors com la immediatesa en la informació, la bona qualitat de les imatges o la facilitat d’ús que propicien que els nens i els adults s’enganxin a aquestes tecnologies amb facilitat. El perill no rau en el seu ús, sinó en un consum excessiu i abusiu que pot provocar problemes d’atenció, trastorn d’aprenentatge, dificultats per establir relacions o,  fins i tot, casos d’addiccions.

Així doncs, no es tracta de frenar la curiositat dels més joves, però entre la manca d’estímuls i la saturació s’ha de trobar un punt d’equilibri i seny.

Com fer un bon ús de les pantalles?

• Limitar el temps que els més petits passen amb la tecnologia amb la finalitat d’establir rutines i hàbits. Malgrat que poden tenir un ús educatiu i beneficiós en la seva estimulació cognitiva, és important saber que cal evitar una sobre estimulació.
• Acompanyar els nens en l’ús de les tecnologies.
• Dedicar estones a jugar i veure pel·lícules amb els nens, parlar i comentar en veu alta allò que succeeix a les pantalles.
• Seleccionar aplicacions basades en jocs divertits, senzills i motivadors, que els permetin crear i recrear escenaris de la vida quotidiana.
• Cal anar explicant com funcionen les tecnologies que cada cop faran servir més per treballar i aprendre amb elles.
• A mesura que van creixent, iniciar-los en idees clau sobre la seguretat a la xarxa.
• En cap cas, l’ús de les noves tecnologies ha de substituir la lectura d’un conte o un llibre.

No oblidem mai que els adults som els models a imitar, i per tant, serà important l’ús que fem de les tecnologies, per donar exemple en el nostre dia a dia. 

Connectem amb els nostres fills?

Sovint, no és gens fàcil establir una bona comunicació amb algú altre, potser perquè ningú ens ho ha ensenyat o bé perquè poden sorgir diferents dificultats per expressar-nos o fer-nos entendre.

Cada situació, gest, paraula i, fins i tot, silenci forma part del que pensem i sentim sobre el món que ens envolta. És mitjançant aquesta comunicació que ens entenem amb els altres.

Així doncs, gaudir d’una bona comunicació amb els fills serà la millor eina que tenim com a pares i mares.

Us oferim una sèrie d’estratègies de comunicació que ens poden ajudar a “connectar” amb els nostres fills:

• Cal escollir el moment i les paraules adequades per parlar; sense espectadors i adaptant-nos a l’edat de l’interlocutor.
• Hem de donar oportunitats perquè manifestin el seu desacord i així aprenguin que hi ha diferents punts de vista i que en moltes ocasions s’ha de negociar.
• No ens quedem només amb allò que ha dit o fet, sinó que intentem entendre els seus motius i anem més enllà.
• Sempre “amb ells no contra ells”: una actitud cooperadora i oberta a l’intercanvi d’opinions ens ajudarà a crear un vincle més estret.
• Busquem solucions més que problemes: davant d’un comportament negatiu, és millor implicar-los en què busquin una solució de manera activa i positiva que no centrar-se en retrets i recriminacions.
• Prestem atenció als signes no verbals, com ara als gestos, al to de veu, la mirada… ens ajudarà a saber si estan nerviosos, incòmodes, etc.
• Persuadim amb arguments lògics i ben raonats fent que siguin ells qui decideixin la utilitat d’aquests.
• Parlem més sovint “des del cor”: hem de ser capaços de manifestar les nostres emocions i sentiments sense pors ni angoixes, per així focalitzar la nostra atenció cap als valors positius.

Tot això ens ajudarà a viure amb els nostres fills de forma més positiva, trobant un nou lloc des d’on acompanyar-los i amb una millor comunicació.

De qui depèn l’educació dels infants?

Iniciat el curs escolar, un any més ens preguntem: de qui depèn l’educació dels nostres infants i joves?

La resposta clara és que depèn de tothom! Aquest “tothom” el podem distribuir en 4 grans grups:

1- La família: és el primer i més important, hauríem de tenir-ho claríssim, tot i que sovint no ho sembla… Qui sabrà educar millor que la persona que viu el dia a dia amb un nen o nena? Per tant, la base de tota educació parteix i es manté des de la família, començant per la tasca fonamental de la transmissió dels valors.

2- Escola: tenim clar que l’educació que es proporciona des de l’escola és molt important, però compte! No es pot pensar que l’educació només és cosa de l’escola i així la família se’n desentén. L’escola mai podrà substituir la funció educativa de la família. A l’escola, a part de tots els coneixements, els infants aprenen a conviure en un grup fora del seu entorn més proper, socialitzar-se, relacionar-se entre els iguals, … aspectes bàsics pel seu futur.

3- Cercle de relació del nen/a: parents, veïns, amics, grup social en el qual es mou. Aquest tercer grup pren especial importància a partir de l’adolescència. Els grups d’amics seran llavors un dels espais més importants per ells, el valor de l’amistat, la pertinença a un grup els ajuda a crèixer en aquesta etapa.

4- Societat: Aquest serà el grup més ampli, que pot incloure des de l’educació que de manera informal ens arriba a través dels mitjans de comunicació, esdeveniments musicals o culturals, la moda i les tendències, … Seran els elements d’aquest grup els que marcaran les característiques de cada generació.

Així doncs, tots els que en aquest moment esteu llegint-nos penseu que segurament formareu part de més d’un dels grups esmentats i que per tant, no cal que sigueu mestres per dedicar-vos a l’educació, de fet, com veieu, tots ens hi estem dedicant!

No s’hi val a mirar-nos-ho de lluny, necessitem la implicació de tots per obtenir un futur millor a través de l’educació.

Coneixent l’Asperger

Cada 18 de febrer es celebra el Dia Internacional del Síndrome d’Asperger.

Ens unim en aquesta diada per parlar-ne amb tots vosaltres compartint les seves característiques principals amb l’esperança que deixi de ser un dels “grans desconeguts” a la nostra societat.

Seguint els Criteris diagnòstics de la CIM-10 * el trastorn d’Asperger presenta:

1. Absència de retard clínicament significatiu del llenguatge o del desenvolupament cognitiu. Per al diagnòstic es requereix que l’infant als 2 anys hagi pogut pronunciar paraules soltes i com a mínim als 3 anys faci servir frases aptes per a la comunicació. Les capacitats que permeten una autonomia, un comportament adaptatiu i la curiositat per l’entorn han d’estar al nivell adequat per a un desenvolupament intel·lectual normal. Tot i això, els aspectes motors poden estar d’alguna manera endarrerits i són freqüents els moviments matussers (tot i que no són necessaris per al diagnòstic). És freqüent la presència de característiques especials aïllades, sovint en relació amb preocupacions anormals, tot i que no es requereixen per al diagnòstic.

2. Alteracions qualitatives en les relacions socials recíproques (de l’estil de l’autisme).

3. Interès inusualment intens i circumscrit o patrons de comportament, interessos i activitats restringides, repetitives i estereotipades, amb criteris semblants a l’autisme, tot i que en aquest quadre són menys freqüents els manierismes i les preocupacions inadequades amb aspectes parcials dels objectes o amb parts no funcionals dels objectes de joc.

4. No es pot atribuir el trastorn a altres tipus de trastorns.

Encara avui l’Asperger és un gran desconegut. La majoria de les persones  no saben què és ni n’han sentit a parlar mai. Fins i tot entre col·lectius com el mèdic i l’educatiu, que n’haurien d’estar al corrent per detectar-lo i tractar-lo, no hi ha la informació que caldria. Avui és un bon dia per començar a canviar aquesta situació.

* La CIM-10 és la classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut, 10a revisió (CIM-10), és la traducció al català de la International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems, Tenth Revision (ICD-10), de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

fontimatge1 fontimatge2 

L’adolescència ha arribat a casa

Tots tenim clar que l’adolescència és una època de canvis. 

El problema és que dins la família sovint només veiem aquests canvis des de la perspectiva dels adults.

I com ho veuen i viuen els adolescents? Doncs alguns ho sabran expressar, altres aniran perduts o s’aniran tancant cada dia més en el seu nou univers… però hi ha un factor comú: senten inseguretat.

Què podem fer? No totes les adolescències han de ser complicades però si veiem que en el nostre cas comencem a tenir dificultats en el dia a dia en família, ens hem de posar en alerta.

CONSELLS que us poden servir d’ajuda:

– Caldrà mostrar empatia (ens referim a la capacitat de saber-nos posar al lloc de l’altre, conèixer el seu punt de vista i no només jutjar des de la nostra posició).

– No hem de treure mai importància als seus pensaments o sentiments. En cas contrari, no esperem que els continuïn compartint amb nosaltres.

– Cal aportar-los comprensió i estar oberts a conversar amb ells, no només criticar o posar l’atenció en els aspectes negatius. Cal una actitud de diàleg, de voler escoltar.

– Podem establir pactes i acords. No tot poden ser “NO” o prohibicions. Cal entendre la seva posició. Cal respectar les seves opinions. Tenim la responsabilitat de posar límits però adaptant-nos a les diferents etapes per les quals passen els nostres fills. El creixement comporta processos de canvi, és inevitable, cal que els acompanyem en aquest procés.

– Deixar clares les seves responsabilitats així com les nostres. Han d’assumir que totes les persones tenen drets i també tenen deures.

– No entrar en una lluita, no juguem a “estira-i-arronsa”, hem d’evitar arribar a situacions de conflicte.

– Hem de trobar moments per compartir, per parlar tranquil·lament, per fer alguna activitat conjunta. Com quan de petits trobàvem moments per anar al parc per exemple. Ara on aneu plegats? Quines activitats compartiu?

En resum, cal aportar-los seguretat i saber demanar nosaltres també ajuda quan sigui necessari.

Quan ens trobem en una situació molt difícil, complicada, no veiem la sortida, cal que demanem l’ajuda d’un professional. Els psicòlegs estem també preparats per intervenir en aquesta etapa. Penseu que sovint amb aquesta petita ajuda la situació pot fer un gir i la nostra família en sortirà reforçada.

fontimatge1 fontimatge2

Coses que no hem de dir als nens si volem que mengin sa

Com a mares, pares, adults o educadors, tots diem coses per animar els infants a menjar més sa. No obstant això, fins i tot, els comentaris ben intencionats poden traduir-se en punts negatius.

De la mà de la Dietista- Nutricionista del nostre Centre, la Rosa Baró, us deixem amb un anàlisi de frases comuns que sovint diem als nens i la seva versió més efectiva i/o assertiva:

Veient un altre infant menjar (germana, germà, cosí, amic…): “Mira com menja, per què no ho fas tu igual?”

1. Pensament del nen: “Ell/ella és millor menjador que jo”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sé que ho faràs com ell/ella. Només necessites tastar l’aliment més vegades per aprendre a gaudir-lo.
3. Perquè: En lloc del sentiment d’inferioritat, desitgem donar confiança.

“Bona feina!” (Després de menjar més del que és habitual o suficient)

1. Pensament del nen: “la mare i el pare només estan orgullosos de mi quan menjo més aliments o m’acabo tot el plat”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sempre fem una bona feina al menjar quan escoltem la nostra panxa (sacietat)”
3. Perquè: Animar o lloar els nens a menjar més aliments els ensenya que la quantitat passa per davant de la gana, que varia sempre d’un àpat a un altra.

“Per última vegada: NO! No pots menjar gelat!”

1. Pensament del nen: “Mai menjaré gelat de nou!”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “No menjarem gelat ara perquè dinarem ben aviat, en menjarem un altre dia per exemple de postres”
3. Perquè: Els nens accepten el “NO” molt millor quan saben el perquè i quan saben que ho tindran un altre dia.

“Només t’agrada això? Per què ets tan exigent o llepafils?”

1. Pensament:  “Potser mai menjarà res més?”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: No centrem la nostra atenció en els capricis, fem del menjar una experiència agradable sempre.
3. Perquè: Evitem etiquetar el nen com a “delicat”, ja que és una etapa i en canvi les etiquetes tendeixen a enganxar-se.

“No menges prou. Menja més cullerades i llavors podràs aixecar-te de la taula.”

1. Pensament del nen: “La mare/pare/tutor (senyals externs) són millors jutges quan he acabat de menjar del que jo sento per dins o de la meva sensació de sacietat”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Assegura’t que en tens prou o suficient perquè el següent àpat no serà fins (esmorzar, dinar, sopar, berenar)”
3. Perquè: Quan els nens estan a càrrec de la quantitat de menjar, aprenen a manejar amb més eficàcia la fam/gana (i de vegades cal cometre errors per aprendre).

Mai subestimis el poder de les paraules i més quan es tracta d’infants i alimentació. Si busques maneres positives i eficaces per seguir l’alimentació saludable en qualsevol etapa de creixement, confia en el professional de salut expert en alimentació, nutrició i dietètica, el Dietista-Nutricionista.

font

La importància de jugar

Arriben unes dates molt especials per molts nens i nenes, segurament és l’època de l’any on els jocs i joguines prenen més protagonisme i en major o menor mesura arribaran a totes les cases.

Aprofitem per animar a prendre consciència de la gran importància que té jugar en el desenvolupament de les capacitats físiques i mentals dels infants, és la seva primera gran eina d’aprenentatge. 

És tanta la importància que té que està inclòs en els Drets de l’Infant (Article 31. Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants. Novembre de 1989): 

“Tot infant té dret a descansar i a jugar, i a tenir oportunitats per  participar en tota mena d’activitats artístiques i culturals”.

Els psicòlegs observem que una carència important de joc en la infància pot comportar un desenvolupament incorrecte de l’infant: Un nen que no sap jugar serà un adult que no sap pensar.

A través del joc afavorim…

* Desenvolupament intel.lectual:  A partir de l’observació, l’experimentació i les noves descobertes s’afavorirà la maduració i desenvolupament del sistema nerviós; els seus primers aprenentatges arribaran a través del joc.

*Desenvolupament sensorial- motriu: Coneixerà el seu cos, les seves capacitats i límits, les seves habilitats, la força, l’equilibri. A més el joc motriu descarrega energia i amb ella les possibles ansietats.

* Desenvolupament afectiu-emocional: A través de l’atenció, l’esforç, a mesura que assoleix nous estadis d’aprenentatge va augmentant la seva autoestima, valora les seves capacitats i li proporcionen satisfacció. Es veu competent i sap que amb constància podrà aconseguir allò que es proposi, és la base de la motivació.

* Desenvolupament social: Amb el joc en grup ens comuniquem amb altres iguals o adults. Ens relacionem amb altres persones, intercanviem informació, aprenem a compartir, negociar… Anem interioritzant les normes i valors socials que ens permetran relacionar-nos correctament amb el nostre entorn.

* Desenvolupament del llenguatge: El desenvolupament social va molt lligat amb el desenvolupament del llenguatge. És amb el contacte amb altres persones que desenvolupem la nostra capacitat lingüística, com més joc, més pràctica i més competents ens anem tornant. 

* Desenvolupament de la  creativitat: A través del joc imaginem nous móns, es potencia la curiositat i es fomenta la fantasia i creativitat.

Quin és el nostre paper com a adults en relació al joc? 

– Acompanyar-los, fomentar i estimular els moments de joc.

– Crear i adequar els espais de joc segons la seva edat i condició.

– Gestionar les joguines: amagar i treure.

– Ensenyar-los a escollir. Respectar la seva llibertat de tria, ritme, interessos i preferències.

– Observar com juga, serà una bona manera de conèixer el nostre fill.

“No hi ha res més seriós que un nen quan juga”  Nietzsche

font

 

Projecte Carta

Iniciem nou mes amb un nou projecte!

Avui ens fa especialment il·lusió explicar-vos en què consistirà aquesta nova aventura.

Parlant amb una de les famílies amb les que treballem al Centre, vam acabar explicant als seus fills una cosa que a ells els va sonar mooolt llunyana… Abans, la gent s’escrivia cartes! Quan es tenia un familiar o amic llunyà, s’enviaven cartes explicant-se les alegries i les penes, les novetats, els canvis, les bones notícies, les no tan bones…

S’escrivia una carta, s’enviava i s’esperava pacientment (o a vegades amb molts nervis) una resposta. Aquesta resposta no sabies mai quan et podia arribar però el dia que te la trobaves a la teva bústia l’emoció era molt intensa. I ara què ens ha passat? Diem prou a les bústies avorrides i plenes de factures o propaganda.

Sí! Nosaltres, els primers defensors de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, ara resulta que ens hem posat nostàlgics i hem creat el Projecte Carta!

En què consisteix el Projecte Carta?

De moment per poder donar la resposta que us mereixeu, hi començaran participant els dauets i dauetes i/o/amb les seves famílies. És a dir, a partir d’avui totes les famílies que es passegin pel nostre centre rebran una nota informativa del projecte (així com un document d’autorització si els participants són els més petits).

A partir d’aquí, aquest primer mes enviarem nosaltres la primera carta i tots aquells que responguin ja formaran part del projecte!

No assisteixes al nostre centre però també vols participar? Cap problema! Quan ja tinguem tots els enviaments dels nostres dauets i dauetes fets, també podreu participar! Petits i grans, famílies senceres…

En aquest cas, com que encara no us coneixem, sou vosaltres qui ens heu de fer arribar primer la carta adjuntant totes les vostres dades personals per saber on fer-vos arribar la resposta.

Ens heu d’escriure a: “Projecte Carta”. Centre DAU. Rv Sta Anna, 43-45, 2-2. 43201 Reus (Tarragona)

Entre molts aspectes, amb aquest projecte volem treballar… 

– Noves (o velles) maneres de comunicar-nos i relacionar-nos.

– Lectoescriptura, per grans i petits. Una manera divertida d’escriure. A més, amb tant teclat, cada vegada ens costa més escriure a mà!

– La creativitat, volem cartes amb dibuixos, originals, artístiques … Una sorpresa a la nostra bústia.

– Temps en família. Si el vostre fill o filla ens vol escriure, compartiu el moment, feu-ho plegats, serà molt millor.

Condicions per poder participar en el projecte:

– Nosaltres enviarem la primera carta als inscrits en el projecte a partir del dia 1 d’octubre en endavant a mesura que es vagin incorporant nous membres al projecte. Com que anirà per correus no sabrem exactament quan us arribarà… Emoció! En el mateix mes hem de rebre les respostes, aquests seran els que continuaran.

– Les cartes podran ser escrites en qualsevol idioma.

– Evidentment a mà! Sempre intentant fer una bona lletra (a treballar la cal·ligrafia! ).

– Volem cartes de colors, boniques, divertides, creatives!

–  El tema de la carta és lliure, expliqueu-nos el que us vingui de gust!

– Al remitent sempre hi ha de constar el nom de la persona que ho ha escrit, si ho ha fet un de sol o de tots els membres de la família que hi han col·laborat. Si ets menor d’edat també ens ho has de dir ja que et farem arribar un document especial d’autorització.

I a més… un jurat format per professionals del centre premiarà a final de trimestre la carta més original, divertida, diferent, interessant… El guanyador rebrà un premi relacionat amb el projecte i a més sempre que ho desitgi li publicarem imatges de la seva creació al nostre blog.

Ens fa molta il·lusió, esperem les vostres cartes!

 

Rutines i hàbits

A pocs dies de l’inici de curs, cal que aprofitem bé les últimes estones de vacances amb la nostra família però no podem oblidar que hem de començar a preparar-nos per la tornada!

I com ho hem de fer?

Cal que ens anem adaptant a les rutines que ens esperen els pròxims mesos. Tornar a la rutina no ha de ser dolent, de fet moltes vegades ens fa la vida més fàcil i organitzada, així mateix ho hem de transmetre als nostres fills.

Els primers dies pot ser difícil matinar, així que resulta convenient començar a “practicar”: aixecar-nos una mica més d’hora alguns dies abans del primer dia d’escola per no arriscar-nos a arribar despentinats, a mig esmorzar i amb lleganyes als ulls ( i amb els pares a punt de patir un atac d’ansietat…).

L’adaptació, per a pares i per a nens, requereix el seu temps i el seu procés i hauria de ser més o menys a mida de cada petit personatge i de la seva família.

Les rutines que anirem establint dia a dia ajudaran als nostres fills a preveure i anticipar les accions en un espai i temps concret. A més, recordem que les rutines són bàsiques per tal de desenvolupar els seus hàbits d’autonomia personal.

Les claus a recordar per sortir-nos-en amb èxit són:

previsió – planificació – calma – paciència

font

A partir de l’establiment de rutines podrem crear hàbits en la família que milloraran el nostre dia a dia i segur que ens faran sentir més feliços.

4 Hàbits IMPRESCINDIBLES per tenir un bon dia:

1) Aixecar-se d’hora: tenir temps per dutxar-se, canviar-se, esmorzar i anar a l’escola i a la feina a un ritme normal, sense pressa, ens ajudarà a començar el dia amb millors ànims.

2) Esmorzar amb força: esmorzar bé ens donarà l’energia necessària per fer front a totes les activitats del dia. És bàsic!

3) Practicar exercici: Dedicar un temps del dia per a fer esport ens ajudarà a tenir una ment més tranquil·la i oberta, fent que acceptem amb més ganes noves situacions i afrontem millor tot el que ens vagi sorgint.

4) Seleccionar els millors moments del dia: Abans d’anar a dormir, selecciona el millor que t’ha passat durant el dia per tal de marxar a dormir amb un somriure i agafar el següent dia amb més ganes. Cada dia té coses bones però sovint ni ens hi fixem!

És important aprofitar al màxim cada dia, fer tot el que es tenia planejat i treure suc a totes aquelles possibilitats que ens envolten.

La tornada a la rutina és dura, però plantejada des d’aquest punt de vista, serà molt millor!

Al mal temps…

Diuen que al mal temps… bona cara!

Molt fàcil de dir però com ens costa moltes vegades, oi? Haurem de fer un esforç, val la pena per nosaltres mateixos però és molt més important si tenim al nostre voltant aquells infants que ens prenen com a punt de referència. Com diem moltes vegades a les nostres famílies: per molt petits que ens semblin, ells ho senten, ho veuen, ho noten tot…

Ens sembla un bon canvi d’actitud que volem fer-vos arribar des del nostre centre. Aquests dies que sembla que no acabem de veure mai el sol, ara plou, ara fa fred, ara arriben males notícies… així és l’hivern i també el que ens està tocant viure!

Ens baixa una mica els ànims, sembla que ens pren l’energia i això no pot ser! Cada dia és un bon dia si li sabem trobar la part positiva, hi ha moltes coses per a fer fins que arribin temps millors (en tots els sentits…) així que despertem-nos amb energia, posem bona cara i endavant!

I una pista si no sabeu per on començar, tal com bé deia Einstein:  Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix.

Us deixem amb una imatge que resumeix molt bé tot això que avui us volíem compartir en el nostre bloc…

Source: http://pinterest.com/pin/15621929927582167/