L’adolescència ha arribat a casa

Tots tenim clar que l’adolescència és una època de canvis. 

El problema és que dins la família sovint només veiem aquests canvis des de la perspectiva dels adults.

I com ho veuen i viuen els adolescents? Doncs alguns ho sabran expressar, altres aniran perduts o s’aniran tancant cada dia més en el seu nou univers… però hi ha un factor comú: senten inseguretat.

Què podem fer? No totes les adolescències han de ser complicades però si veiem que en el nostre cas comencem a tenir dificultats en el dia a dia en família, ens hem de posar en alerta.

CONSELLS que us poden servir d’ajuda:

– Caldrà mostrar empatia (ens referim a la capacitat de saber-nos posar al lloc de l’altre, conèixer el seu punt de vista i no només jutjar des de la nostra posició).

– No hem de treure mai importància als seus pensaments o sentiments. En cas contrari, no esperem que els continuïn compartint amb nosaltres.

– Cal aportar-los comprensió i estar oberts a conversar amb ells, no només criticar o posar l’atenció en els aspectes negatius. Cal una actitud de diàleg, de voler escoltar.

– Podem establir pactes i acords. No tot poden ser “NO” o prohibicions. Cal entendre la seva posició. Cal respectar les seves opinions. Tenim la responsabilitat de posar límits però adaptant-nos a les diferents etapes per les quals passen els nostres fills. El creixement comporta processos de canvi, és inevitable, cal que els acompanyem en aquest procés.

– Deixar clares les seves responsabilitats així com les nostres. Han d’assumir que totes les persones tenen drets i també tenen deures.

– No entrar en una lluita, no juguem a “estira-i-arronsa”, hem d’evitar arribar a situacions de conflicte.

– Hem de trobar moments per compartir, per parlar tranquil·lament, per fer alguna activitat conjunta. Com quan de petits trobàvem moments per anar al parc per exemple. Ara on aneu plegats? Quines activitats compartiu?

En resum, cal aportar-los seguretat i saber demanar nosaltres també ajuda quan sigui necessari.

Quan ens trobem en una situació molt difícil, complicada, no veiem la sortida, cal que demanem l’ajuda d’un professional. Els psicòlegs estem també preparats per intervenir en aquesta etapa. Penseu que sovint amb aquesta petita ajuda la situació pot fer un gir i la nostra família en sortirà reforçada.

fontimatge1 fontimatge2

Coses que no hem de dir als nens si volem que mengin sa

Com a mares, pares, adults o educadors, tots diem coses per animar els infants a menjar més sa. No obstant això, fins i tot, els comentaris ben intencionats poden traduir-se en punts negatius.

De la mà de la Dietista- Nutricionista del nostre Centre, la Rosa Baró, us deixem amb un anàlisi de frases comuns que sovint diem als nens i la seva versió més efectiva i/o assertiva:

Veient un altre infant menjar (germana, germà, cosí, amic…): “Mira com menja, per què no ho fas tu igual?”

1. Pensament del nen: “Ell/ella és millor menjador que jo”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sé que ho faràs com ell/ella. Només necessites tastar l’aliment més vegades per aprendre a gaudir-lo.
3. Perquè: En lloc del sentiment d’inferioritat, desitgem donar confiança.

“Bona feina!” (Després de menjar més del que és habitual o suficient)

1. Pensament del nen: “la mare i el pare només estan orgullosos de mi quan menjo més aliments o m’acabo tot el plat”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sempre fem una bona feina al menjar quan escoltem la nostra panxa (sacietat)”
3. Perquè: Animar o lloar els nens a menjar més aliments els ensenya que la quantitat passa per davant de la gana, que varia sempre d’un àpat a un altra.

“Per última vegada: NO! No pots menjar gelat!”

1. Pensament del nen: “Mai menjaré gelat de nou!”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “No menjarem gelat ara perquè dinarem ben aviat, en menjarem un altre dia per exemple de postres”
3. Perquè: Els nens accepten el “NO” molt millor quan saben el perquè i quan saben que ho tindran un altre dia.

“Només t’agrada això? Per què ets tan exigent o llepafils?”

1. Pensament:  “Potser mai menjarà res més?”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: No centrem la nostra atenció en els capricis, fem del menjar una experiència agradable sempre.
3. Perquè: Evitem etiquetar el nen com a “delicat”, ja que és una etapa i en canvi les etiquetes tendeixen a enganxar-se.

“No menges prou. Menja més cullerades i llavors podràs aixecar-te de la taula.”

1. Pensament del nen: “La mare/pare/tutor (senyals externs) són millors jutges quan he acabat de menjar del que jo sento per dins o de la meva sensació de sacietat”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Assegura’t que en tens prou o suficient perquè el següent àpat no serà fins (esmorzar, dinar, sopar, berenar)”
3. Perquè: Quan els nens estan a càrrec de la quantitat de menjar, aprenen a manejar amb més eficàcia la fam/gana (i de vegades cal cometre errors per aprendre).

Mai subestimis el poder de les paraules i més quan es tracta d’infants i alimentació. Si busques maneres positives i eficaces per seguir l’alimentació saludable en qualsevol etapa de creixement, confia en el professional de salut expert en alimentació, nutrició i dietètica, el Dietista-Nutricionista.

font

Com puc fer que el meu fill llegeixi?

En primer lloc cal que ens plantegem… realment és important que els nostres fills llegeixin? 

La lectura estimula la creativitat, la imaginació, la capacitat d’expressar-se i l’habilitat de relacionar uns coneixements amb els altres. A més és fonamental per a un bon desenvolupament del llenguatge i és la clau dels aprenentatges.

Us sembla doncs que és un aspecte prou important? Doncs a més pot ser molt divertit i una gran afició en la qual invertir part del temps lliure.

Pautes a seguir per aconseguir que els infants llegeixin:  

– Hem de reservar una estona cada dia (recordeu, si volem crear un hàbit és important la constància). Abans d’anar a dormir és un moment força adequat. Entre 10 i 20 minuts diaris ja seria suficient per assolir aquest hàbit. Ja veieu que la inversió de temps és ben poca!

– Definit el temps, cal també proporcionar un bon espai. Un raconet de casa agradable i tranquil, còmode, amb llum adequada, … Sovint és suficient amb una butaca o uns coixins ben col·locats.

– Quan tenim fills molt petits que encara no llegeixen som nosaltres els que llegirem el llibre en veu alta o, si tenen germans més grans, és una gran oportunitat de què ho facin plegats.

Des d’aquí us animem a iniciar el contacte amb els llibres des dels primers mesos, sempre amb material adequat per cada edat.

– Cal tenir lectures variades i deixar que a poc a poc vagin escollint ells sols segons el moment, estat d’ànim, … serà una manera d’anar definint els seus gustos i preferències.

També cal donar a conèixer diferents formats: llibres de textures pels més petits, llibres en paper, en format digital, … tot s’hi val.

– Les biblioteques són un bon recurs per tenir a l’abast un gran nombre de llibres sense fer una gran inversió. Aprofiteu-les! Sovint a més s’hi fan activitats relacionades amb els llibres per a tots els públics.

– Fer activitats relacionades amb els llibres que estem llegint: busquem més informació a internet, fem dibuixos, manualitats, fem alguna excursió relacionada amb la temàtica del llibre, …

I fonamental: l’exemple! La millor manera de demostrar la importància que tenen els llibres és que els nostres fills ens vegin fent-los servir! Així que cal que nosaltres els adults també llegim. És bàsic.

Ens ha de quedar molt clar que la lectura és un hàbit que cal adquirir des de ben petits. El fet que els nostres fills obtinguin l’hàbit de la lectura depèn en primer lloc de les famílies. Cal tenir molt clar que no és una tasca exclusiva de l’escola, allí perfeccionaran la lectura i altres aspectes però és la nostra responsabilitat educar-los en aquest aspecte com en tants altres.  Recordeu que com més gran sigui un nen més ens costarà que adquireixin aquest hàbit.

“Un infant que llegeix serà un adult que pensarà” 

 

font

Quines joguines comprar?

Reprenem el tema que vam iniciar en aquesta entrada sobre la importància de jugar.

Partim de la base que qualsevol objecte és susceptible de convertir-se en una joguina a les mans d’un infant, tot i així trobem al mercat una gran oferta de joguines dissenyades específicament pels més petits i sovint la dificultat està en saber quines escollir.

Compartim avui un qüestionari que us pot ser útil en el moment de triar, especialment per no deixar-nos dur per primers impulsos i fer un consum conscient i responsable.

Si cliqueu a la imatge us la podreu descarregar per omplir-la sempre que us faci falta. Esperem que us sigui útil!

La importància de jugar

Arriben unes dates molt especials per molts nens i nenes, segurament és l’època de l’any on els jocs i joguines prenen més protagonisme i en major o menor mesura arribaran a totes les cases.

Aprofitem per animar a prendre consciència de la gran importància que té jugar en el desenvolupament de les capacitats físiques i mentals dels infants, és la seva primera gran eina d’aprenentatge. 

És tanta la importància que té que està inclòs en els Drets de l’Infant (Article 31. Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants. Novembre de 1989): 

“Tot infant té dret a descansar i a jugar, i a tenir oportunitats per  participar en tota mena d’activitats artístiques i culturals”.

Els psicòlegs observem que una carència important de joc en la infància pot comportar un desenvolupament incorrecte de l’infant: Un nen que no sap jugar serà un adult que no sap pensar.

A través del joc afavorim…

* Desenvolupament intel.lectual:  A partir de l’observació, l’experimentació i les noves descobertes s’afavorirà la maduració i desenvolupament del sistema nerviós; els seus primers aprenentatges arribaran a través del joc.

*Desenvolupament sensorial- motriu: Coneixerà el seu cos, les seves capacitats i límits, les seves habilitats, la força, l’equilibri. A més el joc motriu descarrega energia i amb ella les possibles ansietats.

* Desenvolupament afectiu-emocional: A través de l’atenció, l’esforç, a mesura que assoleix nous estadis d’aprenentatge va augmentant la seva autoestima, valora les seves capacitats i li proporcionen satisfacció. Es veu competent i sap que amb constància podrà aconseguir allò que es proposi, és la base de la motivació.

* Desenvolupament social: Amb el joc en grup ens comuniquem amb altres iguals o adults. Ens relacionem amb altres persones, intercanviem informació, aprenem a compartir, negociar… Anem interioritzant les normes i valors socials que ens permetran relacionar-nos correctament amb el nostre entorn.

* Desenvolupament del llenguatge: El desenvolupament social va molt lligat amb el desenvolupament del llenguatge. És amb el contacte amb altres persones que desenvolupem la nostra capacitat lingüística, com més joc, més pràctica i més competents ens anem tornant. 

* Desenvolupament de la  creativitat: A través del joc imaginem nous móns, es potencia la curiositat i es fomenta la fantasia i creativitat.

Quin és el nostre paper com a adults en relació al joc? 

– Acompanyar-los, fomentar i estimular els moments de joc.

– Crear i adequar els espais de joc segons la seva edat i condició.

– Gestionar les joguines: amagar i treure.

– Ensenyar-los a escollir. Respectar la seva llibertat de tria, ritme, interessos i preferències.

– Observar com juga, serà una bona manera de conèixer el nostre fill.

“No hi ha res més seriós que un nen quan juga”  Nietzsche

font

 

Educació emocional

A partir d’un taller que estem realitzant actualment al nostre Centre per fomentar la Intel·ligència emocional dels nostres infants i joves portem unes setmanes reflexionant sobre aquest tema.

L’educació emocional, tot i la gran importància que s’està veient que té en les nostres vides, no acaba de prendre el paper protagonista que li pertocaria.

Actualment la nostra societat està canviant en gairebé tots els àmbits: econòmic, educatiu, laboral, etc. Per enfrontar-nos a aquests canvis cada vegada se’ns demana més tenir la capacitat d’escoltar i comunicar, d’adaptar-nos, de controlar-se i confiar en un mateix, de motivació, d’eficàcia grupal i interpersonal, de cooperació, de treball en equip, de negociar conflictes i de liderar.

És per aquest motiu que creiem importantíssim treballar les habilitats socials i emocionals des de petits, per ajudar-los a afrontar els reptes d’un futur pròxim i d’un present imminent.

Avui més que mai per poder entendre què passa al nostre entorn i optar per la millor manera d’interactuar correctament amb el món que ens envolta, cal que les persones tinguem la capacitat de reconèixer els nostres sentiments i les nostres emocions.

 

Què és l’educació emocional? És l’encarregada de proporcionar-nos estratègies i suggerir-nos habilitats, tant per assolir un millor creixement personal com per afavorir un desenvolupament integral de les nostres relacions socials.

Què aconseguirem amb l’educació emocional? 

• Millorar la nostra autoestima.
• Aprendre a relacionar-nos des del respecte i l’empatia.
• Tenir més iniciativa personal.
• Acceptar millor els límits.
• Saber automotivar-se per ser feliços.
• Desenvolupar una major creativitat i una comunicació més hàbil.

Com ho treballem? Cal ajudar als infants i joves a descobrir com són i quines qualitats personals tenen, han d’aprendre a ser responsables de les pròpies accions, cal que millorin les seves possibilitats de comunicar-se amb els altres i les habilitats socials tot practicant la ressolució de conflictes de forma assertiva.

En uns mesos tindrem els primers resultats dels infants que han entrat a formar part d’aquest projecte, esperem que serà molt profitós per tots ells.

Si esteu interessats en formar part en properes edicions, no dubteu en contactar amb nosaltres i us ho explicarem amb més detall.

Rutines: sí!

Família,

Reprenem el tema que vam parlar fa uns quants dies en aquest altre post del nostre blog. Tenim una missió: no ens cansarem de repetir-vos la importància de les rutines i els hàbits com a base de l’educació dels nostres fills i filles.

Sovint treiem importància a les coses que ens semblen molt bàsiques, sembla que s’hagin de donar totes soles i no sempre és així. Al contrari, moltes vegades porten una gran feina de planificació i esforç per la nostra part com a educadors, però us asseguro que us pot recompensar en gran mesura.

I per què ens preocupa tant aquest tema? Estem veient molts casos on els problemes en edats més avançades troben el seu origen en un mal establiment de rutines i hàbits. Com més grans ens fem, més difícil és establir i/o canviar els mals hàbits, per tant, tots els que tingueu fills i filles preneu un temps per reflexionar sobre aquests aspectes que us comentem. Tots atents ?!

font

Entenem per rutines el fet de mantenir una mateixa seqüència de fets i activitats diàries. Diàries, sí, sí, cada dia i durant un període relativament llarg en el temps, intentant que no hi hagi excepcions si volem establir les bases dels hàbits.

Aquestes rutines seran bàsiques en l’educació dels més petits tot i que els seus beneficis s’extenen a totes les etapes de la vida. Uns petits esforços ara, ens faran la vida molt més senzilla més endavant.

En quin sentit? 

– A nivell emocional: viure diàriament les mateixes seqüències d’activitats elimina la incertesa que produeix el fet de no saber què passarà i dóna seguretat i confiança, per tant, millorarem l’autoestima.

– A nivell cognitiu: permet anar relacionant unes activitats amb les altres. Així es comencen a establir relacions lògiques entre els esdeveniments i a fer més complexa la xarxa cognitiva.

– A nivell relacional: acceptar la pauta i el ritme de la vida quotidiana i integrar-s’hi amb normalitat és un exercici de convivència i d’adaptació a l’entorn social. I no ho podem oblidar, som éssers socials, per tant ens hem d’anar preparant pel món on ens ha tocat viure.

En els més petits han de ser rutinàries sense excepció les activitats d’alimentació, higiene i descans. Aquest fet les convertirà en estables i afavoriran un bon desenvolupament.

A través de l’establiment de les rutines quotidianes en la vida dels infants, facilitarem l’adquisició dels hàbits de comportament que li permetran adaptar-se al medi on viu.

Parlarem ben aviat de com ho podem fer per convertir les rutines en uns bons hàbits per a tota la vida.

Continueu atents a les properes entrades!

font

La Dislèxia

Família,

us parlem avui d’una de les especialitats des de les quals intervenim al nostre Centre en l’àrea d’aprenentatges: la dislèxia.

Què és la dislèxia? La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge que afecta principalment les habilitats implicades en la lectura de les paraules amb fluidesa, així com en la seva escriptura.

Per tant, es tracta d’una dificultat d’aprenentatge que es presenta al marge de tenir una major o menor capacitat intel·lectual.

Sempre s’ha de confirmar l’absència d’alteracions neurològiques i/o sensorials així com prèviament haver rebut suficients oportunitats escolars per un correcte aprenentatge.

Prevalença: Segons els estudis més recents, la prevalença estimada de la dislèxia, tot i que varia segons on es marqui el límit en l’ampli espectre de símptomes, és entre 10 i el 15% .

Existeix també l’evidència que fills de pares amb dislèxia tenen un alt risc de presentar el mateix trastorn. Tot i això, la investigació sobre la transmissió genètica encara està oberta.

Símptomes que ens faciliten el seu diagnòstic: A l’hora de fer el diagnòstic és més adequat parlar d’un continu de símptomes, que van de més lleus a més greus, que d’una categoria concreta amb límits tancats.

A més de l’afectació en l’àmbit de la lectura i escriptura, podem trobar les següents dificultats associades a la dislèxia:

– alteracions en aspectes del llenguatge

– alteracions en la coordinació motriu

– dificultats en el càlcul mental

– dificultats en concentració i planificació

Un exemple molt clar de l’infant amb dislèxia és la confusió de la lletra “b” per la “d” o la “q” per la “p”:

Quin pronòstic té? La gravetat de les dificultats variarà en funció de la qualitat i precocitat amb què s’hagi donat suport a l’alumne tant en l’àmbit familiar com en l’escolar. Pot persistir durant l’adolescència i edat adulta si no s’ha intervingut amb anterioritat.

Com podem intervenir? La millor intervenció per pal·liar la dislèxia és una bona intervenció pedagògica a l’aula i proporcionar un suport més intensiu i una ajuda a llarg termini. Quan es respon positivament a aquesta intervenció, cal que es continuï, si cal amb menys intensitat, de forma que es mantingui el progrés constant.

Ja en l’etapa infantil, tot i que encara no es podrà validar el diagnòstic, es poden detectar indicadors de possibles dificultats per desenvolupar l’aprenentatge de la llengua escrita i podem fer una intervenció preventiva.

Serà a partir de finals del Cicle Inicial quan caldrà dirigir els nostres esforços a descobrir quines possibilitats tenen els nostres alumnes per fer aquest aprenentatge i en el cas que presentin aquesta dificultat, poder-los donar tot el suport que requereixen.

Properament, us facilitarem unes pautes de treball bàsiques per totes aquelles famílies que estigueu interessades en ajudar als vostres fills i filles a millorar en aquesta dificultat d’aprenentatge.

Projecte Carta

Iniciem nou mes amb un nou projecte!

Avui ens fa especialment il·lusió explicar-vos en què consistirà aquesta nova aventura.

Parlant amb una de les famílies amb les que treballem al Centre, vam acabar explicant als seus fills una cosa que a ells els va sonar mooolt llunyana… Abans, la gent s’escrivia cartes! Quan es tenia un familiar o amic llunyà, s’enviaven cartes explicant-se les alegries i les penes, les novetats, els canvis, les bones notícies, les no tan bones…

S’escrivia una carta, s’enviava i s’esperava pacientment (o a vegades amb molts nervis) una resposta. Aquesta resposta no sabies mai quan et podia arribar però el dia que te la trobaves a la teva bústia l’emoció era molt intensa. I ara què ens ha passat? Diem prou a les bústies avorrides i plenes de factures o propaganda.

Sí! Nosaltres, els primers defensors de les noves tecnologies de la comunicació i la informació, ara resulta que ens hem posat nostàlgics i hem creat el Projecte Carta!

En què consisteix el Projecte Carta?

De moment per poder donar la resposta que us mereixeu, hi començaran participant els dauets i dauetes i/o/amb les seves famílies. És a dir, a partir d’avui totes les famílies que es passegin pel nostre centre rebran una nota informativa del projecte (així com un document d’autorització si els participants són els més petits).

A partir d’aquí, aquest primer mes enviarem nosaltres la primera carta i tots aquells que responguin ja formaran part del projecte!

No assisteixes al nostre centre però també vols participar? Cap problema! Quan ja tinguem tots els enviaments dels nostres dauets i dauetes fets, també podreu participar! Petits i grans, famílies senceres…

En aquest cas, com que encara no us coneixem, sou vosaltres qui ens heu de fer arribar primer la carta adjuntant totes les vostres dades personals per saber on fer-vos arribar la resposta.

Ens heu d’escriure a: “Projecte Carta”. Centre DAU. Rv Sta Anna, 43-45, 2-2. 43201 Reus (Tarragona)

Entre molts aspectes, amb aquest projecte volem treballar… 

– Noves (o velles) maneres de comunicar-nos i relacionar-nos.

– Lectoescriptura, per grans i petits. Una manera divertida d’escriure. A més, amb tant teclat, cada vegada ens costa més escriure a mà!

– La creativitat, volem cartes amb dibuixos, originals, artístiques … Una sorpresa a la nostra bústia.

– Temps en família. Si el vostre fill o filla ens vol escriure, compartiu el moment, feu-ho plegats, serà molt millor.

Condicions per poder participar en el projecte:

– Nosaltres enviarem la primera carta als inscrits en el projecte a partir del dia 1 d’octubre en endavant a mesura que es vagin incorporant nous membres al projecte. Com que anirà per correus no sabrem exactament quan us arribarà… Emoció! En el mateix mes hem de rebre les respostes, aquests seran els que continuaran.

– Les cartes podran ser escrites en qualsevol idioma.

– Evidentment a mà! Sempre intentant fer una bona lletra (a treballar la cal·ligrafia! ).

– Volem cartes de colors, boniques, divertides, creatives!

–  El tema de la carta és lliure, expliqueu-nos el que us vingui de gust!

– Al remitent sempre hi ha de constar el nom de la persona que ho ha escrit, si ho ha fet un de sol o de tots els membres de la família que hi han col·laborat. Si ets menor d’edat també ens ho has de dir ja que et farem arribar un document especial d’autorització.

I a més… un jurat format per professionals del centre premiarà a final de trimestre la carta més original, divertida, diferent, interessant… El guanyador rebrà un premi relacionat amb el projecte i a més sempre que ho desitgi li publicarem imatges de la seva creació al nostre blog.

Ens fa molta il·lusió, esperem les vostres cartes!

 

Xerrada al Centre: “No més dietes”

Iniciem un nou Servei al Centre DAU col·laborant amb una professional de la salut, Dietista-Nutricionista.

Per celebrar aquest nou Servei, la Rosa Baró Vilà, ens ha preparat una xerrada gratuïta amb el lema: “No Més Dietes”.

La primera d’una sèrie d’activitats on l’alimentació, la nutrició i la dietètica seràn les protagonistes amb l’objectiu de derrocar mites, educar-nos i ajudar-nos en la nostra alimentació diària.

Tractarem l’alimentació saludable de forma pràctica, perquè la teoria tots la sabem.

Temes que es tractaran:

– Coneixerem les dietes fraudulentes i les raons per evitar-les

– Sabrem com identificar aquestes dietes i els riscos que comporten

– Parlarem d’alimentació saludable

 

Reserva la teva plaça i vine al Centre DAU on parlem d’alimentació saludable amb la xerrada: NO MÉS DIETES

Dia: 20 de setembre a les 19:30h

Ponent: Rosa Baró (Dietista – Nutricionista)

Lloc: Centre DAU Raval Santa Anna 43-45, 2-2. REUS

Preu: Gratuït

Inscripcions: Tf. 977342414

email: info@centredau.com

onLine en aquest enllaç: Inscripció