El terme hiperactivitat s’entén com un excés d’activitat motriu i/o cognitiva, en situacions en les que aquesta no seria adequada o adaptativa.
Ja vam parlar sobre aquest concepte en aquesta entrada anterior dedicada al TDAH.
Ens centrarem avui doncs en les causes de la hiperactivitat. Sembla que, en els últims anys, aquest terme s’hagi “posat de moda” i el fet d’estar d’actualitat comporta que no estigui exempt de polèmiques entorn al seu diagnòstic i al seu origen o causa principal.
Segons diferents estudis, el 90% dels casos són d’origen neurològic, és a dir, que estem parlant que entra en joc el component genètic. Això no treu que els professionals facin un diagnòstic molt exhaustiu per tal de saber quina relació tenen els infants amb el seu entorn i en quin ambient es desenvolupen, ja que cada nen és únic i la seva vida també i la relació genètica-ambient és la clau per la majoria dels trastorns coneguts.
Per diagnosticar correctament un trastorn d’hiperactivitat, cal anar anotant les conductes que ja ens criden l’atenció des de ben petits. Està clar que un nen menor de 4 anys ho tocarà tot, es mourà per tot arreu, … però a mesura que passa el temps ha de ser capaç d’aturar el moviment en determinades situacions o baixar el ritme en certs moments. Quan això no és així, cal estar alerta ja que recordem que l’infant també està patint aquesta conducta incontrolable.
Per altra banda, parlant des d’un enfocament més emocional, l’infant també es pot veure afectat, per tant cal que no només observem la seva conducta, també cal escoltar-lo, jugar amb ell per veure diferents expressions del seu malestar, … La família és el primer entorn que pot detectar que hi ha alguna dificultat.
Per tant, cal que tinguem present que la hiperactivitat és un trastorn neurobiològic heterogeni complex, que no es pot explicar per una única causa, sinó per diferents condicions genètiques juntament amb la influència d’altres factors com poden ser els ambientals.
Si teniu qualsevol dubte sobre aquest tema, no dubteu en contactar amb els nostres especialistes.
Centre DAU 