Centre DAU

PSICOLOGIA- NUTRICIÓ i DIETÈTICA – LOGOPÈDIA – DIFICULTATS D'APRENENTATGE


Deixa un comentari

Hi ha fracàs escolar entre els nens amb altes capacitats?

Sovint sorgeixen falsos mites sobre els nens amb altes capacitats intel·lectuals, tant a la societat com a les escoles, formant creences errònies que els perjudiquen i donen una imatge allunyada de com són en realitat.

Freqüentment, la dinàmica escolar els provoca desmotivació, manca d’interès i avorriment, … Aquests fets els poden portar al fracàs escolar.

Per altra banda, hi ha algun estudi que ens indiqui que tots seran rebutjats pels seus companys? La resposta és no. Gairebé sempre solen ser acceptats i respectats i, si apareixen problemes, pot ser degut a no tractar el tema de les Altes Capacitats de manera normalitzada a les aules.

De la mateixa manera, també és falsa la dita de: “Són tant intel·ligents que no necessiten ajuda del professor/a”. Al contrari, el mestre ha d’orientar-los, guiar-los i proporcionar-los eines per satisfer les seves curiositats i interessos.

Ara bé, el que passa sovint a les aules és que no se’ls detecta com a nens amb altes capacitats, sinó com a nens amb problemes d’hiperactivitat o de fracàs escolar i fins i tot amb conductes problemàtiques, ja que les institucions no han elaborat un marc educatiu per atendre’ls i sovint als mestres hi apareix la por i inseguretat davant del que s’ha de fer.

És per tant un problema general del sistema educatiu al que s’ha de donar resposta tant des de l’administració com des de les universitats.

Per això, els professionals que treballem amb aquests nens i nenes, fem un crit perquè s’atenguin totes les individualitats que hi ha a les aules, amb aplicació de metodologies diferents per fomentar la creativitat i l’interès.

En definitiva, cal un canvi en profunditat que proporcioni qualitat a aquest alumnat per tal de fer desaparèixer totes aquestes dificultats. Cal que no els deixem sols davant la seva realitat.

mont alta capacitat

Anuncis


Deixa un comentari

Dificultats en matemàtiques? La discalcúlia

En una entrada anterior us parlàvem de la dislèxia. Parlem avui del que podríem considerar el seu equivalent en l’àrea de les matemàtiques: La discalcúlia.

Què és la discalcúlia? És una dificultat d’aprenentatge específica de l’àrea matemàtica. Condiciona la capacitat per a adquirir habilitats aritmètiques com: manipular nombres, realitzar operacions, resoldre problemes, …

Quina és la seva causa? No té relació amb una manca d’intel·ligència i no es deu a una escolaritat inadequada o un entorn socioeconòmic pobre. Es considera que té una base genètica.

Afecta aproximadament a un 5% de la població escolar.

numbers

Senyals d’alerta que ens poden ajudar a detectar la discalcúlia: 

– Absència d’aritmètica bàsica. Dificultat per aprendre operacions numèriques i procediments. 

– No es poden deixar d’utilitzar els dits per a comptar.

– Es cometen errors a l’escriure o llegir nombres (confondre desenes, centenes, sempre falten o sobren zeros…).

– En les operacions no es col·loquen els dígits correctament en columnes.

– Dificultats per memoritzar les taules de multiplicar i fórmules matemàtiques.

– Gran dificultat en el càlcul mental i automàtic.

– Presenten dificultats per entendre conceptes relacionats amb el temps: dies, setmanes, mesos, mitjos, quarts, … Dificultats per a utilitzar adequadament el rellotge, el calendari o els diners.

– Dificultats relacionades amb l’orientació espacial.

– Dificultat en la recuperació de la informació apresa anteriorment en la matèria.

– Utilització d’estratègies ineficaces per a la resolució d’operacions o problemes.

Tots aquests aspectes, poden provocar un baix rendiment escolar. Tampoc podem oblidar l’ansietat que pot generar-se en els infants davant les tasques o activitats relacionades amb l’àrea de les matemàtiques, la qual es podria arribar a generalitzar a altres matèries o a l’escola en general. És per aquest motiu que quan abans es detecti aquesta dificultat, més fàcil serà intervenir-hi.

fontimatge