Centre DAU

PSICOLOGIA- NUTRICIÓ i DIETÈTICA – LOGOPÈDIA – DIFICULTATS D'APRENENTATGE


Deixa un comentari

Combatre les pors infantils

Sabem la causa de les pors en els nostres infants?

Una de les variables que s’han pogut estudiar han estat els patrons familiars. Els pares amb tendència a ser porucs i amb antecedents de trastorns d’ansietat tenen més probabilitats de tenir fills amb pors o ansietat.

Un altre potenciador de pors en els nens és la informació negativa sobre alguna situació o estímul. Molts haureu utilitzat l’expressió “si no et portes bé vindrà l’home del sac…” i això podia crear en ells una por més real, en especial si ho deia una persona de l’entorn més proper.

Una altra forma de poder haver adquirit aquestes pors és per condicionament, és a dir, recordant algun fet que va passar quan era més petit i que li va causar rebuig per les conseqüències que allò va tenir.

No ens oblidem però, que altres experiències com maltractaments, baralles, accidents, mort d’algun ésser estimat, etc. poden causar aquests traumes i en el pitjor dels casos, poden derivar en altres trastorns clínics.

por infantil

 Ara bé… què podem fer per combatre les pors?

  • Viure la situació amb normalitat, sense mostrar preocupacions.
  • No forçar l’infant a conductes que li suposen por.
  • Aplicar algunes tècniques d’escenificació emotiva (sempre controlades per un professional).
  • Actuar mitjançant el modelatge. Un dels pares efectua la conducta temuda i li ensenya a l’infant com actuar. Serà en aquest punt fonamental haver treballat prèviament l’educació emocional.
  • Evitar sempre ridiculitzar al subjecte per les seves pors.
  • Evitar el visionat de pel·lícules, jocs o activitats amb violència, por o terror.

No hi ha dubte que les pors són evolutives i “normals” a certa edat, canviant l’objecte temut a mesura que el nen creix i el seu sistema psicobiològic va madurant. La tendència natural ha de ser que aquestes vagin desapareixent progressivament.

Cal ajustar aquestes orientacions a l’edat, característiques i necessitats de cada persona. Consulteu sempre a un professional davant de qualsevol dubte. 

Anuncis


Deixa un comentari

Connectem amb els nostres fills?

Sovint, no és gens fàcil establir una bona comunicació amb algú altre, potser perquè ningú ens ho ha ensenyat o bé perquè poden sorgir diferents dificultats per expressar-nos o fer-nos entendre.

Cada situació, gest, paraula i, fins i tot, silenci forma part del que pensem i sentim sobre el món que ens envolta. És mitjançant aquesta comunicació que ens entenem amb els altres.

Així doncs, gaudir d’una bona comunicació amb els fills serà la millor eina que tenim com a pares i mares.

Connectar

Us oferim una sèrie d’estratègies de comunicació que ens poden ajudar a “connectar” amb els nostres fills:

  • Cal escollir el moment i les paraules adequades per parlar; sense espectadors i adaptant-nos a l’edat de l’interlocutor.
  • Hem de donar oportunitats perquè manifestin el seu desacord i així aprenguin que hi ha diferents punts de vista i que en moltes ocasions s’ha de negociar.
  • No ens quedem només amb allò que ha dit o fet, sinó que intentem entendre els seus motius i anem més enllà.
  • Sempre “amb ells no contra ells”: una actitud cooperadora i oberta a l’intercanvi d’opinions ens ajudarà a crear un vincle més estret.
  • Busquem solucions més que problemes: davant d’un comportament negatiu, és millor implicar-los en què busquin una solució de manera activa i positiva que no centrar-se en retrets i recriminacions.
  • Prestem atenció als signes no verbals, com ara als gestos, al to de veu, la mirada… ens ajudarà a saber si estan nerviosos, incòmodes, etc.
  • Persuadim amb arguments lògics i ben raonats fent que siguin ells qui decideixin la utilitat d’aquests.
  • Parlem més sovint “des del cor”: hem de ser capaços de manifestar les nostres emocions i sentiments sense pors ni angoixes, per així focalitzar la nostra atenció cap als valors positius.

Tot això ens ajudarà a viure amb els nostres fills de forma més positiva, trobant un nou lloc des d’on acompanyar-los i amb una millor comunicació.


Deixa un comentari

Com podem motivar als nostres fills i filles?

Coincidint que aquest trimestre estem desenvolupant un projecte motivacional al centre, volem parlar-vos sobre la motivació i com, des de casa, es pot treballar amb els infants.

Què és la motivació?

La motivació és l’interès que posa una persona en aconseguir un objectiu.

No és directament observable, sinó que s’ha de jutjar per les accions que realitza o les expressions que té aquesta en cada persona.

bola motivación

Segons el grau de motivació, una persona pot tenir:

– Grau baix: rebuig actiu o descontentament cap a una activitat o situació.
– Grau mitjà: motivació externa (es mou per aconseguir una recompensa o per por al càstig).
– Grau alt: motivació interna (motius que sorgeixen d’un mateix).

El grau de motivació d’un infant dependrà de tres factors: el desenvolupament cognitiu, el desenvolupament personal i el context.

És, en aquest últim, on nosaltres des de casa podem donar un cop de mà.

Com podem augmentar la motivació dels nostres fills/es?

motivation-flyAquí us deixem algunes pautes que podeu treballar des de casa:

– Potenciar el reforç positiu: donar indicacions i valoracions positives, encara que el resultat no hagi estat bo o exactament com nosaltres esperàvem.

– Mostrar interès per les tasques de l’infant.

– Explicar experiències d’èxit o positives relacionades amb les tasques.

– Establir un sistema de recompenses basat en les prioritats i necessitats de l’infant.

– Ajudar a organitzar la feina en petits objectius diàriament.

– Sempre establir objectius mínims i assequibles.

En seguirem parlant, és un tema que dóna per molt, de moment, si teniu qualsevol dubte, ja sabeu que podeu contactar amb nosaltres.


Deixa un comentari

L’adolescència ha arribat a casa

Tots tenim clar que l’adolescència és una època de canvis. 

El problema és que dins la família sovint només veiem aquests canvis des de la perspectiva dels adults.

forever young

I com ho veuen i viuen els adolescents? Doncs alguns ho sabran expressar, altres aniran perduts o s’aniran tancant cada dia més en el seu nou univers… però hi ha un factor comú: senten inseguretat.

Què podem fer? No totes les adolescències han de ser complicades però si veiem que en el nostre cas comencem a tenir dificultats en el dia a dia en família, ens hem de posar en alerta.

CONSELLS que us poden servir d’ajuda:

– Caldrà mostrar empatia (ens referim a la capacitat de saber-nos posar al lloc de l’altre, conèixer el seu punt de vista i no només jutjar des de la nostra posició).

– No hem de treure mai importància als seus pensaments o sentiments. En cas contrari, no esperem que els continuïn compartint amb nosaltres.

– Cal aportar-los comprensió i estar oberts a conversar amb ells, no només criticar o posar l’atenció en els aspectes negatius. Cal una actitud de diàleg, de voler escoltar.

– Podem establir pactes i acords. No tot poden ser “NO” o prohibicions. Cal entendre la seva posició. Cal respectar les seves opinions. Tenim la responsabilitat de posar límits però adaptant-nos a les diferents etapes per les quals passen els nostres fills. El creixement comporta processos de canvi, és inevitable, cal que els acompanyem en aquest procés.

– Deixar clares les seves responsabilitats així com les nostres. Han d’assumir que totes les persones tenen drets i també tenen deures.

– No entrar en una lluita, no juguem a “estira-i-arronsa”, hem d’evitar arribar a situacions de conflicte.

– Hem de trobar moments per compartir, per parlar tranquil·lament, per fer alguna activitat conjunta. Com quan de petits trobàvem moments per anar al parc per exemple. Ara on aneu plegats? Quines activitats compartiu?

En resum, cal aportar-los seguretat i saber demanar nosaltres també ajuda quan sigui necessari.

Quan ens trobem en una situació molt difícil, complicada, no veiem la sortida, cal que demanem l’ajuda d’un professional. Els psicòlegs estem també preparats per intervenir en aquesta etapa. Penseu que sovint amb aquesta petita ajuda la situació pot fer un gir i la nostra família en sortirà reforçada.

patience

fontimatge1 fontimatge2


Deixa un comentari

Coses que no hem de dir als nens si volem que mengin sa

Com a mares, pares, adults o educadors, tots diem coses per animar els infants a menjar més sa. No obstant això, fins i tot, els comentaris ben intencionats poden traduir-se en punts negatius.

De la mà de la Dietista- Nutricionista del nostre Centre, la Rosa Baró, us deixem amb un anàlisi de frases comuns que sovint diem als nens i la seva versió més efectiva i/o assertiva:

Veient un altre infant menjar (germana, germà, cosí, amic…): “Mira com menja, per què no ho fas tu igual?”

  1. Pensament del nen: “Ell/ella és millor menjador que jo”
  2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sé que ho faràs com ell/ella. Només necessites tastar l’aliment més vegades per aprendre a gaudir-lo.
  3. Perquè: En lloc del sentiment d’inferioritat, desitgem donar confiança.

“Bona feina!” (Després de menjar més del que és habitual o suficient)

  1. Pensament del nen: “la mare i el pare només estan orgullosos de mi quan menjo més aliments o m’acabo tot el plat”
  2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sempre fem una bona feina al menjar quan escoltem la nostra panxa (sacietat)”
  3. Perquè: Animar o lloar els nens a menjar més aliments els ensenya que la quantitat passa per davant de la gana, que varia sempre d’un àpat a un altra.

“Per última vegada: NO! No pots menjar gelat!”

  1. Pensament del nen: “Mai menjaré gelat de nou!”
  2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “No menjarem gelat ara perquè dinarem ben aviat, en menjarem un altre dia per exemple de postres”
  3. Perquè: Els nens accepten el “NO” molt millor quan saben el perquè i quan saben que ho tindran un altre dia.

“Només t’agrada això? Per què ets tan exigent o llepafils?”

  1. Pensament:  “Potser mai menjarà res més?”
  2. Proposta més efectiva i/o assertiva: No centrem la nostra atenció en els capricis, fem del menjar una experiència agradable sempre.
  3. Perquè: Evitem etiquetar el nen com a “delicat”, ja que és una etapa i en canvi les etiquetes tendeixen a enganxar-se.

“No menges prou. Menja més cullerades i llavors podràs aixecar-te de la taula.”

  1. Pensament del nen: “La mare/pare/tutor (senyals externs) són millors jutges quan he acabat de menjar del que jo sento per dins o de la meva sensació de sacietat”
  2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Assegura’t que en tens prou o suficient perquè el següent àpat no serà fins (esmorzar, dinar, sopar, berenar)”
  3. Perquè: Quan els nens estan a càrrec de la quantitat de menjar, aprenen a manejar amb més eficàcia la fam/gana (i de vegades cal cometre errors per aprendre).

Mai subestimis el poder de les paraules i més quan es tracta d’infants i alimentació. Si busques maneres positives i eficaces per seguir l’alimentació saludable en qualsevol etapa de creixement, confia en el professional de salut expert en alimentació, nutrició i dietètica, el Dietista-Nutricionista.

nens menjant sa

font


1 comentari

La importància de jugar

Arriben unes dates molt especials per molts nens i nenes, segurament és l’època de l’any on els jocs i joguines prenen més protagonisme i en major o menor mesura arribaran a totes les cases.

Aprofitem per animar a prendre consciència de la gran importància que té jugar en el desenvolupament de les capacitats físiques i mentals dels infants, és la seva primera gran eina d’aprenentatge

play

És tanta la importància que té que està inclòs en els Drets de l’Infant (Article 31. Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants. Novembre de 1989): 
“Tot infant té dret a descansar i a jugar, i a tenir oportunitats per  participar en tota mena d’activitats artístiques i culturals”.

Els psicòlegs observem que una carència important de joc en la infància pot comportar un desenvolupament incorrecte de l’infant: Un nen que no sap jugar serà un adult que no sap pensar.

A través del joc afavorim…

* Desenvolupament intel.lectual:  A partir de l’observació, l’experimentació i les noves descobertes s’afavorirà la maduració i desenvolupament del sistema nerviós; els seus primers aprenentatges arribaran a través del joc.

*Desenvolupament sensorial- motriu: Coneixerà el seu cos, les seves capacitats i límits, les seves habilitats, la força, l’equilibri. A més el joc motriu descarrega energia i amb ella les possibles ansietats.

* Desenvolupament afectiu-emocional: A través de l’atenció, l’esforç, a mesura que assoleix nous estadis d’aprenentatge va augmentant la seva autoestima, valora les seves capacitats i li proporcionen satisfacció. Es veu competent i sap que amb constància podrà aconseguir allò que es proposi, és la base de la motivació.

* Desenvolupament social: Amb el joc en grup ens comuniquem amb altres iguals o adults. Ens relacionem amb altres persones, intercanviem informació, aprenem a compartir, negociar… Anem interioritzant les normes i valors socials que ens permetran relacionar-nos correctament amb el nostre entorn.

* Desenvolupament del llenguatge: El desenvolupament social va molt lligat amb el desenvolupament del llenguatge. És amb el contacte amb altres persones que desenvolupem la nostra capacitat lingüística, com més joc, més pràctica i més competents ens anem tornant. 

* Desenvolupament de la  creativitat: A través del joc imaginem nous móns, es potencia la curiositat i es fomenta la fantasia i creativitat.

Quin és el nostre paper com a adults en relació al joc? 

– Acompanyar-los, fomentar i estimular els moments de joc.

– Crear i adequar els espais de joc segons la seva edat i condició.

– Gestionar les joguines: amagar i treure.

– Ensenyar-los a escollir. Respectar la seva llibertat de tria, ritme, interessos i preferències.

– Observar com juga, serà una bona manera de conèixer el nostre fill.

“No hi ha res més seriós que un nen quan juga”  Nietzsche

play roomfont

 


1 comentari

Educació emocional

A partir d’un taller que estem realitzant actualment al nostre Centre per fomentar la Intel·ligència emocional dels nostres infants i joves portem unes setmanes reflexionant sobre aquest tema.

L’educació emocional, tot i la gran importància que s’està veient que té en les nostres vides, no acaba de prendre el paper protagonista que li pertocaria.

Actualment la nostra societat està canviant en gairebé tots els àmbits: econòmic, educatiu, laboral, etc. Per enfrontar-nos a aquests canvis cada vegada se’ns demana més tenir la capacitat d’escoltar i comunicar, d’adaptar-nos, de controlar-se i confiar en un mateix, de motivació, d’eficàcia grupal i interpersonal, de cooperació, de treball en equip, de negociar conflictes i de liderar.

És per aquest motiu que creiem importantíssim treballar les habilitats socials i emocionals des de petits, per ajudar-los a afrontar els reptes d’un futur pròxim i d’un present imminent.

Avui més que mai per poder entendre què passa al nostre entorn i optar per la millor manera d’interactuar correctament amb el món que ens envolta, cal que les persones tinguem la capacitat de reconèixer els nostres sentiments i les nostres emocions.

emocions

 

Què és l’educació emocional? És l’encarregada de proporcionar-nos estratègies i suggerir-nos habilitats, tant per assolir un millor creixement personal com per afavorir un desenvolupament integral de les nostres relacions socials.

Què aconseguirem amb l’educació emocional? 

  • Millorar la nostra autoestima.
  • Aprendre a relacionar-nos des del respecte i l’empatia.
  • Tenir més iniciativa personal.
  • Acceptar millor els límits.
  • Saber automotivar-se per ser feliços.
  • Desenvolupar una major creativitat i una comunicació més hàbil.

Com ho treballem? Cal ajudar als infants i joves a descobrir com són i quines qualitats personals tenen, han d’aprendre a ser responsables de les pròpies accions, cal que millorin les seves possibilitats de comunicar-se amb els altres i les habilitats socials tot practicant la ressolució de conflictes de forma assertiva.

En uns mesos tindrem els primers resultats dels infants que han entrat a formar part d’aquest projecte, esperem que serà molt profitós per tots ells.

Si esteu interessats en formar part en properes edicions, no dubteu en contactar amb nosaltres i us ho explicarem amb més detall.

discutint