Com fer un bon ús de la tecnologia

Sembla que ens tornem a situar en dos extrems oposats: famílies que creuen que han de viure apartats de les “noves” tecnologies, considerant-les fins i tot perilloses, i aquelles famílies que tenen la por de criar un orfe digital si no estan una gran quantitat d’hores al dia entre tablets, ordinadors i mòbils.

De nou haurem de cercar el punt intermedi. Com en altres àmbits dels quals ja hem parlat, els pares i els educadors han d’acompanyar els nens en l’ús i aprenentatge de les tecnologies.

Per exemple, si parlem de jugar, a través de les tecnologies trobarem opcions que permeten interactuar, pensar i generar espais de col·laboració i aprenentatge.

Hem d’assumir que la tecnologia forma part de la nostra vida i per tant no podem estar-ne desvinculats; és la nostra realitat.

 

Hi ha factors com la immediatesa en la informació, la bona qualitat de les imatges o la facilitat d’ús que propicien que els nens i els adults s’enganxin a aquestes tecnologies amb facilitat. El perill no rau en el seu ús, sinó en un consum excessiu i abusiu que pot provocar problemes d’atenció, trastorn d’aprenentatge, dificultats per establir relacions o,  fins i tot, casos d’addiccions.

Així doncs, no es tracta de frenar la curiositat dels més joves, però entre la manca d’estímuls i la saturació s’ha de trobar un punt d’equilibri i seny.

Com fer un bon ús de les pantalles?

• Limitar el temps que els més petits passen amb la tecnologia amb la finalitat d’establir rutines i hàbits. Malgrat que poden tenir un ús educatiu i beneficiós en la seva estimulació cognitiva, és important saber que cal evitar una sobre estimulació.
• Acompanyar els nens en l’ús de les tecnologies.
• Dedicar estones a jugar i veure pel·lícules amb els nens, parlar i comentar en veu alta allò que succeeix a les pantalles.
• Seleccionar aplicacions basades en jocs divertits, senzills i motivadors, que els permetin crear i recrear escenaris de la vida quotidiana.
• Cal anar explicant com funcionen les tecnologies que cada cop faran servir més per treballar i aprendre amb elles.
• A mesura que van creixent, iniciar-los en idees clau sobre la seguretat a la xarxa.
• En cap cas, l’ús de les noves tecnologies ha de substituir la lectura d’un conte o un llibre.

No oblidem mai que els adults som els models a imitar, i per tant, serà important l’ús que fem de les tecnologies, per donar exemple en el nostre dia a dia. 

Connectem amb els nostres fills?

Sovint, no és gens fàcil establir una bona comunicació amb algú altre, potser perquè ningú ens ho ha ensenyat o bé perquè poden sorgir diferents dificultats per expressar-nos o fer-nos entendre.

Cada situació, gest, paraula i, fins i tot, silenci forma part del que pensem i sentim sobre el món que ens envolta. És mitjançant aquesta comunicació que ens entenem amb els altres.

Així doncs, gaudir d’una bona comunicació amb els fills serà la millor eina que tenim com a pares i mares.

Us oferim una sèrie d’estratègies de comunicació que ens poden ajudar a “connectar” amb els nostres fills:

• Cal escollir el moment i les paraules adequades per parlar; sense espectadors i adaptant-nos a l’edat de l’interlocutor.
• Hem de donar oportunitats perquè manifestin el seu desacord i així aprenguin que hi ha diferents punts de vista i que en moltes ocasions s’ha de negociar.
• No ens quedem només amb allò que ha dit o fet, sinó que intentem entendre els seus motius i anem més enllà.
• Sempre “amb ells no contra ells”: una actitud cooperadora i oberta a l’intercanvi d’opinions ens ajudarà a crear un vincle més estret.
• Busquem solucions més que problemes: davant d’un comportament negatiu, és millor implicar-los en què busquin una solució de manera activa i positiva que no centrar-se en retrets i recriminacions.
• Prestem atenció als signes no verbals, com ara als gestos, al to de veu, la mirada… ens ajudarà a saber si estan nerviosos, incòmodes, etc.
• Persuadim amb arguments lògics i ben raonats fent que siguin ells qui decideixin la utilitat d’aquests.
• Parlem més sovint “des del cor”: hem de ser capaços de manifestar les nostres emocions i sentiments sense pors ni angoixes, per així focalitzar la nostra atenció cap als valors positius.

Tot això ens ajudarà a viure amb els nostres fills de forma més positiva, trobant un nou lloc des d’on acompanyar-los i amb una millor comunicació.

De qui depèn l’educació dels infants?

Iniciat el curs escolar, un any més ens preguntem: de qui depèn l’educació dels nostres infants i joves?

La resposta clara és que depèn de tothom! Aquest “tothom” el podem distribuir en 4 grans grups:

1- La família: és el primer i més important, hauríem de tenir-ho claríssim, tot i que sovint no ho sembla… Qui sabrà educar millor que la persona que viu el dia a dia amb un nen o nena? Per tant, la base de tota educació parteix i es manté des de la família, començant per la tasca fonamental de la transmissió dels valors.

2- Escola: tenim clar que l’educació que es proporciona des de l’escola és molt important, però compte! No es pot pensar que l’educació només és cosa de l’escola i així la família se’n desentén. L’escola mai podrà substituir la funció educativa de la família. A l’escola, a part de tots els coneixements, els infants aprenen a conviure en un grup fora del seu entorn més proper, socialitzar-se, relacionar-se entre els iguals, … aspectes bàsics pel seu futur.

3- Cercle de relació del nen/a: parents, veïns, amics, grup social en el qual es mou. Aquest tercer grup pren especial importància a partir de l’adolescència. Els grups d’amics seran llavors un dels espais més importants per ells, el valor de l’amistat, la pertinença a un grup els ajuda a crèixer en aquesta etapa.

4- Societat: Aquest serà el grup més ampli, que pot incloure des de l’educació que de manera informal ens arriba a través dels mitjans de comunicació, esdeveniments musicals o culturals, la moda i les tendències, … Seran els elements d’aquest grup els que marcaran les característiques de cada generació.

Així doncs, tots els que en aquest moment esteu llegint-nos penseu que segurament formareu part de més d’un dels grups esmentats i que per tant, no cal que sigueu mestres per dedicar-vos a l’educació, de fet, com veieu, tots ens hi estem dedicant!

No s’hi val a mirar-nos-ho de lluny, necessitem la implicació de tots per obtenir un futur millor a través de l’educació.

L’adolescència ha arribat a casa

Tots tenim clar que l’adolescència és una època de canvis. 

El problema és que dins la família sovint només veiem aquests canvis des de la perspectiva dels adults.

I com ho veuen i viuen els adolescents? Doncs alguns ho sabran expressar, altres aniran perduts o s’aniran tancant cada dia més en el seu nou univers… però hi ha un factor comú: senten inseguretat.

Què podem fer? No totes les adolescències han de ser complicades però si veiem que en el nostre cas comencem a tenir dificultats en el dia a dia en família, ens hem de posar en alerta.

CONSELLS que us poden servir d’ajuda:

– Caldrà mostrar empatia (ens referim a la capacitat de saber-nos posar al lloc de l’altre, conèixer el seu punt de vista i no només jutjar des de la nostra posició).

– No hem de treure mai importància als seus pensaments o sentiments. En cas contrari, no esperem que els continuïn compartint amb nosaltres.

– Cal aportar-los comprensió i estar oberts a conversar amb ells, no només criticar o posar l’atenció en els aspectes negatius. Cal una actitud de diàleg, de voler escoltar.

– Podem establir pactes i acords. No tot poden ser “NO” o prohibicions. Cal entendre la seva posició. Cal respectar les seves opinions. Tenim la responsabilitat de posar límits però adaptant-nos a les diferents etapes per les quals passen els nostres fills. El creixement comporta processos de canvi, és inevitable, cal que els acompanyem en aquest procés.

– Deixar clares les seves responsabilitats així com les nostres. Han d’assumir que totes les persones tenen drets i també tenen deures.

– No entrar en una lluita, no juguem a “estira-i-arronsa”, hem d’evitar arribar a situacions de conflicte.

– Hem de trobar moments per compartir, per parlar tranquil·lament, per fer alguna activitat conjunta. Com quan de petits trobàvem moments per anar al parc per exemple. Ara on aneu plegats? Quines activitats compartiu?

En resum, cal aportar-los seguretat i saber demanar nosaltres també ajuda quan sigui necessari.

Quan ens trobem en una situació molt difícil, complicada, no veiem la sortida, cal que demanem l’ajuda d’un professional. Els psicòlegs estem també preparats per intervenir en aquesta etapa. Penseu que sovint amb aquesta petita ajuda la situació pot fer un gir i la nostra família en sortirà reforçada.

fontimatge1 fontimatge2

Els trastorns mentals en joves

Parlem avui dels trastorns mentals presents en els joves, un tema encara tabú en la nostra societat però que ens ocupa una part important de la nostra feina.

Segons un estudi publicat per The Lancet* els trastorns mentals són la principal causa de discapacitat entre els joves de 10 a 24 anys amb una incidència del 45% entre totes les possibles malalties que poden patir.

Els trastorns mentals que tenen més incidència són l’esquizofrènia, la depressió i el trastorn bipolar.

Seguint aquest percentatge tan elevat de trastorns mentals, ens trobem els accidents de trànsit amb un 12% d’incidència i les malalties infeccioses i parasitàries amb un 10%. Així doncs, com podeu observar, pràcticament la meitat de les discapacitats presents en joves es deuen a trastorns mentals, no estem parlant de casos aïllats, molt al contrari, però són aspectes que poques vegades surten a la llum.

Source: pinterest.com/pin/118782508895053733/

L’estudi també ha analitzat els factors de risc més comuns entre els adolescents. Trobem que actualment les amenaces més importants pel desenvolupament de malalties en aquest grup de població són:

– Abús de l’alcohol i ús il·lícit de drogues.

– Pràctiques sexuals de risc i falta de mètodes anticonceptius.

– Deficiències de ferro.

Així doncs, observem que la discapacitat associada a malalties mentals en adolescents representa un àmbit on cal seguir treballant i especialment fer-lo visible en la nostra societat per tal de poder actuar a través de mesures per a la prevenció de malalties i en la promoció de la salut entre els joves.

Cal disminuir la incidència dels factors de risc en aquest sector així com reforçar les estratègies d’intervenció en salut mental en nens i adolescents.

* Font: Global burden of disease in young people aged 10-24 years: a systematic analysis.