Intel·ligències múltiples

Què són les Intel·ligències Múltiples? Tradicionalment s’havia considerat que la intel·ligència era un element únic, valorat a través d’una puntuació, el CI (Coeficient Intel·lectual).

Actualment els estudis més recents, iniciats per Howard Gardner, ens indiquen que hi ha diversos tipus d’intel·ligència que tots tenim desenvolupats en major o menor grau. És a través de la combinació d’aquestes intel·ligències que som més competents en unes tasques o en altres.

Quines són?

• Intel·ligència Lingüística: Capacitat especial cap al llenguatge escrit i parlat, capacitat per aprendre idiomes i fer servir el llenguatge per assolir determinats objectius. La trobem especialment potenciada en escriptors, poetes, advocats, oradors, periodistes, … 

• Intel·ligència Logicomatemàtica: Capacitat d’analitzar problemes d’una manera lògica, de realitzar operacions matemàtiques i dur a terme investigacions d’una manera científica. Desenvolupada en matemàtics, científics, enginyers, comptables, …

• Intel·ligència Cinestèsica-Corporal: Capacitat de fer servir parts del propi cos o la seva totalitat per tal de resoldre problemes o crear productes. Molt present en ballarins, actors, artesans, esportistes, … 

• Intel·ligència Musical: Capacitat d’interpretar, compondre i apreciar pautes musicals. En compositors, músics, mestres, … 

• Intel·ligència Visual-Espacial: Capacitat de reconèixer i manipular pautes en diferents espais. Pilots, escultors, arquitectes, decoradors, cirurgians, … 

• Intel·ligència Naturalista: Capacitat per observar i entendre el món natural. Exemples com biòlegs, forestals, veterinaris, …

• Intel·ligència Interpersonal: Capacitat per entendre les intencions, motivacions i desitjos dels altres, facilitant el treball en grups de persones. Exemples com psicòlegs, venedors, mestres, metges, …

• Intel·ligència Intrapersonal: Capacitat de comprendre’s a un mateix, de crear-se un model fidel de si mateix i fer servir aquesta informació per regular la pròpia vida. Filòsofs, religiosos, … 

La nova perspectiva de les intel·ligències múltiples ens obre un gran ventall de possibilitats per poder treballar a partir d’una educació molt més individualitzada. Sabem que no tothom aprèn de la mateixa manera, ni té els mateixos interessos i motivacions, així que és imprescindible poder-nos adaptar a les característiques de cada infant per tal que l’educació sigui realment exitosa.

Aquest és el futur cap a on hem d’encaminar tot el nostre treball.

Dificultats en matemàtiques? La discalcúlia

En una entrada anterior us parlàvem de la dislèxia. Parlem avui del que podríem considerar el seu equivalent en l’àrea de les matemàtiques: La discalcúlia.

Què és la discalcúlia? És una dificultat d’aprenentatge específica de l’àrea matemàtica. Condiciona la capacitat per a adquirir habilitats aritmètiques com: manipular nombres, realitzar operacions, resoldre problemes, …

Quina és la seva causa? No té relació amb una manca d’intel·ligència i no es deu a una escolaritat inadequada o un entorn socioeconòmic pobre. Es considera que té una base genètica.

Afecta aproximadament a un 5% de la població escolar.

Senyals d’alerta que ens poden ajudar a detectar la discalcúlia: 

– Absència d’aritmètica bàsica. Dificultat per aprendre operacions numèriques i procediments. 

– No es poden deixar d’utilitzar els dits per a comptar.

– Es cometen errors a l’escriure o llegir nombres (confondre desenes, centenes, sempre falten o sobren zeros…).

– En les operacions no es col·loquen els dígits correctament en columnes.

– Dificultats per memoritzar les taules de multiplicar i fórmules matemàtiques.

– Gran dificultat en el càlcul mental i automàtic.

– Presenten dificultats per entendre conceptes relacionats amb el temps: dies, setmanes, mesos, mitjos, quarts, … Dificultats per a utilitzar adequadament el rellotge, el calendari o els diners.

– Dificultats relacionades amb l’orientació espacial.

– Dificultat en la recuperació de la informació apresa anteriorment en la matèria.

– Utilització d’estratègies ineficaces per a la resolució d’operacions o problemes.

Tots aquests aspectes, poden provocar un baix rendiment escolar. Tampoc podem oblidar l’ansietat que pot generar-se en els infants davant les tasques o activitats relacionades amb l’àrea de les matemàtiques, la qual es podria arribar a generalitzar a altres matèries o a l’escola en general. És per aquest motiu que quan abans es detecti aquesta dificultat, més fàcil serà intervenir-hi.

fontimatge

Coneixent l’Asperger

Cada 18 de febrer es celebra el Dia Internacional del Síndrome d’Asperger.

Ens unim en aquesta diada per parlar-ne amb tots vosaltres compartint les seves característiques principals amb l’esperança que deixi de ser un dels “grans desconeguts” a la nostra societat.

Seguint els Criteris diagnòstics de la CIM-10 * el trastorn d’Asperger presenta:

1. Absència de retard clínicament significatiu del llenguatge o del desenvolupament cognitiu. Per al diagnòstic es requereix que l’infant als 2 anys hagi pogut pronunciar paraules soltes i com a mínim als 3 anys faci servir frases aptes per a la comunicació. Les capacitats que permeten una autonomia, un comportament adaptatiu i la curiositat per l’entorn han d’estar al nivell adequat per a un desenvolupament intel·lectual normal. Tot i això, els aspectes motors poden estar d’alguna manera endarrerits i són freqüents els moviments matussers (tot i que no són necessaris per al diagnòstic). És freqüent la presència de característiques especials aïllades, sovint en relació amb preocupacions anormals, tot i que no es requereixen per al diagnòstic.

2. Alteracions qualitatives en les relacions socials recíproques (de l’estil de l’autisme).

3. Interès inusualment intens i circumscrit o patrons de comportament, interessos i activitats restringides, repetitives i estereotipades, amb criteris semblants a l’autisme, tot i que en aquest quadre són menys freqüents els manierismes i les preocupacions inadequades amb aspectes parcials dels objectes o amb parts no funcionals dels objectes de joc.

4. No es pot atribuir el trastorn a altres tipus de trastorns.

Encara avui l’Asperger és un gran desconegut. La majoria de les persones  no saben què és ni n’han sentit a parlar mai. Fins i tot entre col·lectius com el mèdic i l’educatiu, que n’haurien d’estar al corrent per detectar-lo i tractar-lo, no hi ha la informació que caldria. Avui és un bon dia per començar a canviar aquesta situació.

* La CIM-10 és la classificació estadística internacional de malalties i problemes relacionats amb la salut, 10a revisió (CIM-10), és la traducció al català de la International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems, Tenth Revision (ICD-10), de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

fontimatge1 fontimatge2 

L’adolescència ha arribat a casa

Tots tenim clar que l’adolescència és una època de canvis. 

El problema és que dins la família sovint només veiem aquests canvis des de la perspectiva dels adults.

I com ho veuen i viuen els adolescents? Doncs alguns ho sabran expressar, altres aniran perduts o s’aniran tancant cada dia més en el seu nou univers… però hi ha un factor comú: senten inseguretat.

Què podem fer? No totes les adolescències han de ser complicades però si veiem que en el nostre cas comencem a tenir dificultats en el dia a dia en família, ens hem de posar en alerta.

CONSELLS que us poden servir d’ajuda:

– Caldrà mostrar empatia (ens referim a la capacitat de saber-nos posar al lloc de l’altre, conèixer el seu punt de vista i no només jutjar des de la nostra posició).

– No hem de treure mai importància als seus pensaments o sentiments. En cas contrari, no esperem que els continuïn compartint amb nosaltres.

– Cal aportar-los comprensió i estar oberts a conversar amb ells, no només criticar o posar l’atenció en els aspectes negatius. Cal una actitud de diàleg, de voler escoltar.

– Podem establir pactes i acords. No tot poden ser “NO” o prohibicions. Cal entendre la seva posició. Cal respectar les seves opinions. Tenim la responsabilitat de posar límits però adaptant-nos a les diferents etapes per les quals passen els nostres fills. El creixement comporta processos de canvi, és inevitable, cal que els acompanyem en aquest procés.

– Deixar clares les seves responsabilitats així com les nostres. Han d’assumir que totes les persones tenen drets i també tenen deures.

– No entrar en una lluita, no juguem a “estira-i-arronsa”, hem d’evitar arribar a situacions de conflicte.

– Hem de trobar moments per compartir, per parlar tranquil·lament, per fer alguna activitat conjunta. Com quan de petits trobàvem moments per anar al parc per exemple. Ara on aneu plegats? Quines activitats compartiu?

En resum, cal aportar-los seguretat i saber demanar nosaltres també ajuda quan sigui necessari.

Quan ens trobem en una situació molt difícil, complicada, no veiem la sortida, cal que demanem l’ajuda d’un professional. Els psicòlegs estem també preparats per intervenir en aquesta etapa. Penseu que sovint amb aquesta petita ajuda la situació pot fer un gir i la nostra família en sortirà reforçada.

fontimatge1 fontimatge2

Coses que no hem de dir als nens si volem que mengin sa

Com a mares, pares, adults o educadors, tots diem coses per animar els infants a menjar més sa. No obstant això, fins i tot, els comentaris ben intencionats poden traduir-se en punts negatius.

De la mà de la Dietista- Nutricionista del nostre Centre, la Rosa Baró, us deixem amb un anàlisi de frases comuns que sovint diem als nens i la seva versió més efectiva i/o assertiva:

Veient un altre infant menjar (germana, germà, cosí, amic…): “Mira com menja, per què no ho fas tu igual?”

1. Pensament del nen: “Ell/ella és millor menjador que jo”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sé que ho faràs com ell/ella. Només necessites tastar l’aliment més vegades per aprendre a gaudir-lo.
3. Perquè: En lloc del sentiment d’inferioritat, desitgem donar confiança.

“Bona feina!” (Després de menjar més del que és habitual o suficient)

1. Pensament del nen: “la mare i el pare només estan orgullosos de mi quan menjo més aliments o m’acabo tot el plat”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Sempre fem una bona feina al menjar quan escoltem la nostra panxa (sacietat)”
3. Perquè: Animar o lloar els nens a menjar més aliments els ensenya que la quantitat passa per davant de la gana, que varia sempre d’un àpat a un altra.

“Per última vegada: NO! No pots menjar gelat!”

1. Pensament del nen: “Mai menjaré gelat de nou!”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “No menjarem gelat ara perquè dinarem ben aviat, en menjarem un altre dia per exemple de postres”
3. Perquè: Els nens accepten el “NO” molt millor quan saben el perquè i quan saben que ho tindran un altre dia.

“Només t’agrada això? Per què ets tan exigent o llepafils?”

1. Pensament:  “Potser mai menjarà res més?”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: No centrem la nostra atenció en els capricis, fem del menjar una experiència agradable sempre.
3. Perquè: Evitem etiquetar el nen com a “delicat”, ja que és una etapa i en canvi les etiquetes tendeixen a enganxar-se.

“No menges prou. Menja més cullerades i llavors podràs aixecar-te de la taula.”

1. Pensament del nen: “La mare/pare/tutor (senyals externs) són millors jutges quan he acabat de menjar del que jo sento per dins o de la meva sensació de sacietat”
2. Proposta més efectiva i/o assertiva: “Assegura’t que en tens prou o suficient perquè el següent àpat no serà fins (esmorzar, dinar, sopar, berenar)”
3. Perquè: Quan els nens estan a càrrec de la quantitat de menjar, aprenen a manejar amb més eficàcia la fam/gana (i de vegades cal cometre errors per aprendre).

Mai subestimis el poder de les paraules i més quan es tracta d’infants i alimentació. Si busques maneres positives i eficaces per seguir l’alimentació saludable en qualsevol etapa de creixement, confia en el professional de salut expert en alimentació, nutrició i dietètica, el Dietista-Nutricionista.

font

Com puc fer que el meu fill llegeixi?

En primer lloc cal que ens plantegem… realment és important que els nostres fills llegeixin? 

La lectura estimula la creativitat, la imaginació, la capacitat d’expressar-se i l’habilitat de relacionar uns coneixements amb els altres. A més és fonamental per a un bon desenvolupament del llenguatge i és la clau dels aprenentatges.

Us sembla doncs que és un aspecte prou important? Doncs a més pot ser molt divertit i una gran afició en la qual invertir part del temps lliure.

Pautes a seguir per aconseguir que els infants llegeixin:  

– Hem de reservar una estona cada dia (recordeu, si volem crear un hàbit és important la constància). Abans d’anar a dormir és un moment força adequat. Entre 10 i 20 minuts diaris ja seria suficient per assolir aquest hàbit. Ja veieu que la inversió de temps és ben poca!

– Definit el temps, cal també proporcionar un bon espai. Un raconet de casa agradable i tranquil, còmode, amb llum adequada, … Sovint és suficient amb una butaca o uns coixins ben col·locats.

– Quan tenim fills molt petits que encara no llegeixen som nosaltres els que llegirem el llibre en veu alta o, si tenen germans més grans, és una gran oportunitat de què ho facin plegats.

Des d’aquí us animem a iniciar el contacte amb els llibres des dels primers mesos, sempre amb material adequat per cada edat.

– Cal tenir lectures variades i deixar que a poc a poc vagin escollint ells sols segons el moment, estat d’ànim, … serà una manera d’anar definint els seus gustos i preferències.

També cal donar a conèixer diferents formats: llibres de textures pels més petits, llibres en paper, en format digital, … tot s’hi val.

– Les biblioteques són un bon recurs per tenir a l’abast un gran nombre de llibres sense fer una gran inversió. Aprofiteu-les! Sovint a més s’hi fan activitats relacionades amb els llibres per a tots els públics.

– Fer activitats relacionades amb els llibres que estem llegint: busquem més informació a internet, fem dibuixos, manualitats, fem alguna excursió relacionada amb la temàtica del llibre, …

I fonamental: l’exemple! La millor manera de demostrar la importància que tenen els llibres és que els nostres fills ens vegin fent-los servir! Així que cal que nosaltres els adults també llegim. És bàsic.

Ens ha de quedar molt clar que la lectura és un hàbit que cal adquirir des de ben petits. El fet que els nostres fills obtinguin l’hàbit de la lectura depèn en primer lloc de les famílies. Cal tenir molt clar que no és una tasca exclusiva de l’escola, allí perfeccionaran la lectura i altres aspectes però és la nostra responsabilitat educar-los en aquest aspecte com en tants altres.  Recordeu que com més gran sigui un nen més ens costarà que adquireixin aquest hàbit.

“Un infant que llegeix serà un adult que pensarà” 

 

font

Quines joguines comprar?

Reprenem el tema que vam iniciar en aquesta entrada sobre la importància de jugar.

Partim de la base que qualsevol objecte és susceptible de convertir-se en una joguina a les mans d’un infant, tot i així trobem al mercat una gran oferta de joguines dissenyades específicament pels més petits i sovint la dificultat està en saber quines escollir.

Compartim avui un qüestionari que us pot ser útil en el moment de triar, especialment per no deixar-nos dur per primers impulsos i fer un consum conscient i responsable.

Si cliqueu a la imatge us la podreu descarregar per omplir-la sempre que us faci falta. Esperem que us sigui útil!

Consells per a fer sopars saludables amb infants

Un dels àmbits on actua el Dietista-Nutricionista és també la prevenció i la promoció de la salut de la població en general i en concret de l’educació alimentària. Recentment la nostra dietista-nutricionista, Rosa Baró Vilà, ha estat docent en un taller sobre com complementar els dinars del menjador escolar amb un Sopar saludable a casa, per a pares i mares de nens i nenes de 2 a 3 anys.

Alguns dels temes treballats van ser:

–      Recordar que l’Alimentació és un procés voluntari, conscient i educable.

–      Centrar els temes en l’alimentació infantil i els hàbits saludables fins als 3 anys.

–      Presentar un calendari orientatiu d’introducció dels aliments per als infants menors de 3 anys i també les quantitats màximes recomanades de cada grup d’aliments.

–      Donar eines per als casos concrets quan el meu fill/a no menja o presenta inapetència o rebutja certs aliments.

–      Aprendre com és l’estructura d’un sopar saludable i equilibrat, optant pels dos plats i postres acompanyats de pa i aigua.

–      Treballar diferents exemples de sopar per cada menú de dinar del menjador del centre d’on eren els infants.

–      Conèixer receptes noves i vistoses amb postres de fruita fresca més elaborats, potenciant els àpats en família.

RESUM DE CONSELLS GENERALS

1.       Donar bon exemple sempre

2.       Menjar en un ambient familiar i relaxat

3.       Respectar l’apetència

4.       Respectar el ritme de creixement

5.       No barallar-se a la taula

6.       Oferir aliments de tots els grups

7.       Oferir aigua durant els àpats i entre hores

8.       Deixar que mengi sol/a i ajudar-lo quan ho necessiti

9.       Evitar tenir llaminadures, brioixeria, snacks… a casa

10.   Mai utilitzar els aliments com a premi o càstig o consol

Com ja vam comentar en una entrada anterior sobre les rutines i hàbits que podeu llegir aquí , la família és la base de transmissió dels hàbits alimentaris saludables. És molt important ensenyar als més petits a créixer de manera saludable i si tenim dubtes deixem-nos aconsellar pel Dietista-Nutricionista.

Aquestes i d’altres activitats realitzades, al Centre DAU i/o en altres centres concertats, ajuden a ampliar la formació de la comunitat educativa i millorar la salut alimentària de la població infantil i adolescent.

Proposa cursos i/o monogràfics de nutrició i dietètica i nosaltres t’ajudarem a posar-los en pràctica.

La importància de jugar

Arriben unes dates molt especials per molts nens i nenes, segurament és l’època de l’any on els jocs i joguines prenen més protagonisme i en major o menor mesura arribaran a totes les cases.

Aprofitem per animar a prendre consciència de la gran importància que té jugar en el desenvolupament de les capacitats físiques i mentals dels infants, és la seva primera gran eina d’aprenentatge. 

És tanta la importància que té que està inclòs en els Drets de l’Infant (Article 31. Convenció de les Nacions Unides sobre els drets dels infants. Novembre de 1989): 

“Tot infant té dret a descansar i a jugar, i a tenir oportunitats per  participar en tota mena d’activitats artístiques i culturals”.

Els psicòlegs observem que una carència important de joc en la infància pot comportar un desenvolupament incorrecte de l’infant: Un nen que no sap jugar serà un adult que no sap pensar.

A través del joc afavorim…

* Desenvolupament intel.lectual:  A partir de l’observació, l’experimentació i les noves descobertes s’afavorirà la maduració i desenvolupament del sistema nerviós; els seus primers aprenentatges arribaran a través del joc.

*Desenvolupament sensorial- motriu: Coneixerà el seu cos, les seves capacitats i límits, les seves habilitats, la força, l’equilibri. A més el joc motriu descarrega energia i amb ella les possibles ansietats.

* Desenvolupament afectiu-emocional: A través de l’atenció, l’esforç, a mesura que assoleix nous estadis d’aprenentatge va augmentant la seva autoestima, valora les seves capacitats i li proporcionen satisfacció. Es veu competent i sap que amb constància podrà aconseguir allò que es proposi, és la base de la motivació.

* Desenvolupament social: Amb el joc en grup ens comuniquem amb altres iguals o adults. Ens relacionem amb altres persones, intercanviem informació, aprenem a compartir, negociar… Anem interioritzant les normes i valors socials que ens permetran relacionar-nos correctament amb el nostre entorn.

* Desenvolupament del llenguatge: El desenvolupament social va molt lligat amb el desenvolupament del llenguatge. És amb el contacte amb altres persones que desenvolupem la nostra capacitat lingüística, com més joc, més pràctica i més competents ens anem tornant. 

* Desenvolupament de la  creativitat: A través del joc imaginem nous móns, es potencia la curiositat i es fomenta la fantasia i creativitat.

Quin és el nostre paper com a adults en relació al joc? 

– Acompanyar-los, fomentar i estimular els moments de joc.

– Crear i adequar els espais de joc segons la seva edat i condició.

– Gestionar les joguines: amagar i treure.

– Ensenyar-los a escollir. Respectar la seva llibertat de tria, ritme, interessos i preferències.

– Observar com juga, serà una bona manera de conèixer el nostre fill.

“No hi ha res més seriós que un nen quan juga”  Nietzsche

font

 

Educació emocional

A partir d’un taller que estem realitzant actualment al nostre Centre per fomentar la Intel·ligència emocional dels nostres infants i joves portem unes setmanes reflexionant sobre aquest tema.

L’educació emocional, tot i la gran importància que s’està veient que té en les nostres vides, no acaba de prendre el paper protagonista que li pertocaria.

Actualment la nostra societat està canviant en gairebé tots els àmbits: econòmic, educatiu, laboral, etc. Per enfrontar-nos a aquests canvis cada vegada se’ns demana més tenir la capacitat d’escoltar i comunicar, d’adaptar-nos, de controlar-se i confiar en un mateix, de motivació, d’eficàcia grupal i interpersonal, de cooperació, de treball en equip, de negociar conflictes i de liderar.

És per aquest motiu que creiem importantíssim treballar les habilitats socials i emocionals des de petits, per ajudar-los a afrontar els reptes d’un futur pròxim i d’un present imminent.

Avui més que mai per poder entendre què passa al nostre entorn i optar per la millor manera d’interactuar correctament amb el món que ens envolta, cal que les persones tinguem la capacitat de reconèixer els nostres sentiments i les nostres emocions.

 

Què és l’educació emocional? És l’encarregada de proporcionar-nos estratègies i suggerir-nos habilitats, tant per assolir un millor creixement personal com per afavorir un desenvolupament integral de les nostres relacions socials.

Què aconseguirem amb l’educació emocional? 

• Millorar la nostra autoestima.
• Aprendre a relacionar-nos des del respecte i l’empatia.
• Tenir més iniciativa personal.
• Acceptar millor els límits.
• Saber automotivar-se per ser feliços.
• Desenvolupar una major creativitat i una comunicació més hàbil.

Com ho treballem? Cal ajudar als infants i joves a descobrir com són i quines qualitats personals tenen, han d’aprendre a ser responsables de les pròpies accions, cal que millorin les seves possibilitats de comunicar-se amb els altres i les habilitats socials tot practicant la ressolució de conflictes de forma assertiva.

En uns mesos tindrem els primers resultats dels infants que han entrat a formar part d’aquest projecte, esperem que serà molt profitós per tots ells.

Si esteu interessats en formar part en properes edicions, no dubteu en contactar amb nosaltres i us ho explicarem amb més detall.