Jo no sóc forta, sóc fràgil…
Aquesta és una de les frases que podreu veure en el següent vídeo, forma part del treball de recerca de batxillerat de la Carla Herrero, i ens fa viure la realitat de l’assetjament escolar, del bullying. És important que li dediqueu uns minuts:
El treball de la Carla ha guanyat el premi de recerca del Consell Social de la Universitat de Girona en la categoria de temàtiques relacionades amb la joventut.
La pròpia Carla va viure assetjament en els principis de la seva adolescència; en aquest treball es mostra ella mateixa i altres joves, per tal de fer-nos reflexionar sobre les difícils situacions en què es poden trobar alguns nens i adolescents del nostre voltant. Potser ens els podem prendre seriosament.
Moltes vegades només reben crítiques per part de la família o entorn pel seu comportament i no ens aturem a reflexionar com es poden sentir. No ha de ser dur sentir-se tan perdut? No és increïble que no tinguin la suficient confiança amb les persones més properes ni per explicar com es senten? Alguna cosa no estem fent bé.
No és just que els nostres joves passin por, que no trobin el lloc on expressar-se tal com són, que perdin fins i tot les ganes de viure. Aquesta no deixa de ser una nova mostra que no estem anant tots a una per canviar-ho. Centres educatius, famílies, professionals de la salut, hi ha la suficient comunicació? Sabem detectar el malestar dels joves? Els intentem comprendre? Penso que no ho fem bé en tots els casos, si fos així, no hauríem llegit els missatges d’aquest vídeo.
Que ens serveixi aquesta reflexió d’avui per despertar les consciències més adormides. No girem la cara a la realitat. Prou de queixar-nos, prou de passar-nos la pilota i pensem què és el que està passant al nostre voltant amb aquests joves que són el nostre futur.
I donem l’enhorabona a la Carla per haver fet visible el patiment de molts d’aquests joves, encoratjant-la en el seu primer curs com a estudiant del Grau en Psicologia, comença la carrera amb molt bon peu, sense cap dubte.
Si voleu conèixer més coses de la seva història us adjunto un article recent de La Vanguardia.
STOP BULLYING.
The silent pain.
Centre DAU 
19 Setembre 2012 a les 12:00
Em sembla un article molt interessant i penso que és bo que estiguem el més informats possibles ja que així podrem detectar amb rapidesa aquestes situacions que en la majoria dels casos passen desapercebuts. Gràcies
19 Setembre 2012 a les 12:06
Moltes gràcies pel teu comentari Rosa! Esperem posar el nostre petit gra de sorra des d’aquestes pàgines.
19 Setembre 2012 a les 18:18
Aquest matí, abans de llegir l’article, justament parlava amb un company de feina sobre un nen que està a la classe de la seva filla de 10 anys el qual l’altra dia va agafar a un nen pel coll i va estar a punt d’ofegar-lo. Penso que, no només és important reconèixer als nens/es que pateixen bullying, sinó també als que l’exerceixen i fer conscients als seus pares del comportament d’aquest nens/es per si fos necessari realitzar prevenció primaria.
19 Setembre 2012 a les 19:05
Rosario, tens tota la raó. Més endavant escriurem sobre l’altre punt de vista, és important conèixer el que pensen uns i altres per evitar aquestes situacions. Gràcies pel teu comentari!